dilluns, 3 de novembre de 2008

En Cos i Ànima


El cos és presó i alliberació de l'ànima.

Presó quan no ens permet fer tot allò que la ment ens fa viure i sentir amb intensitat.
Alliberació perquè el cos ens permet ser qui som, i sense ell l'ànima només perviu en el record dels altres.

És curiós com arribem a conèixer el nostre cos i com en alguns moments ens hi podem sentir tant poc identificats.

Realment, el cos és el mirall de l'ànima?

Reflexions i inflexions, que no porten enlloc, de la presó que més m'estimo.
A propòsit dels comentaris, a l'hora del cafè matinal, del poeta-arquitecte Creador de cos i ànima (que vist així té un punt Massònic divertidíssim).

2 comentaris:

Corint ha dit...

Si, tot això és una mica masònic. O platonisme revisitat...

La Intransigent ha dit...

Sense revisar...