diumenge, 16 de novembre de 2008

Gomorra


Finalment he vist la peli. Doblada.
El llibre no l'he llegit.

Què puc dir. M'ha ofès. No la pel.lícula, sinó el fet que un escriptor hagi sacrificat la seva vida per dir una cosa que tots ja sabiem. M'ha ofès que la crítica cinematogràfica estigui totalment al.lucinada amb una filmació que és un retrat en moviment d'un fet que tots tenim ven clar dins el cervell.

No sé d'on ve la sorpresa. Sospito que el què ha impactat més de tot plegat és la vergonya que se sent veient-la. Vergonya de mostrar a tothom els secrets de familia. La vergonya que senten els italians de mostrar com d'abandonat tenen part del seu territori; la vergonya que senten els europeus de permetre situacions com aquesta dins la pròpia Unió Europea; la vergonya de veure com podem conviure amb aquesta situació i fer veure que al nostre costat no hi passa res.

De fet, no sé de què em sorprenc. Aquesta actitud l'adoptem cada dia amb infinitat de situacions.