diumenge, 23 de novembre de 2008

Oblit

La casualitat ha volgut que coincidissin en el temps (el meu temps, s'entén), el documental Nedar (documental més que recomable), el llibre L'herba roja i el principi de demència senil de la meva àvia.

Tot plegat m'ha fet veure una cara de l'oblit que fins ara no havia tingut present. L'oblit és la morfina de l'ànima.

Busquem la felicitat a tots els racons de l'existència. Acumulem coneixements i records, i només trobem obstacles i desenganys.

Oblidar és la forma més senzilla de felicitat. És submergir-se en l'aigua i deixar de sentir i veure-hi com abans.

Llàstima que oblidar és un camí sense retorn.

1 comentari:

Corint ha dit...

Hòstia, quin post!

Res a dir. Un petó.