Una MICA del Japó

Finalment avui si. Hem anat al Japonès. Però no a qualsevol, sinó a un dels pocs que ens ha fet creure que no haviem tornat mai d'aquella gran illa, que no deixa d'atraure'ns des de la primera vegada que hi vem aterrissar.
Mentre, assentats a la barra, ens deliem assaborint cada un dels plats, escoltavem com el cuiner llegia per a la cambrera un llibre en japonès, pel pur plaer de sentir aquesta llengua que tot i no ser-nos estranya ens resulta incomprensible.
No trobavem l'hora de demanar el compte.