Desinhibició masculina

Ahir a la tarda la Violonecelista, el Fotògraf, el Groucho i jo vem anar a veure un espectacle. No qualsevol espectacle. Era l'últim divertimento de la Sònia Gómez, la qual no coneixia abans de divendres passat, però m'ha quedat clar que s'ho passa molt bé fent el que fa.
La Sònia Gómez és ballarina, i qualsevol excusa és bona per ballar. En aquest espectacle l'excusa és el seu últim projecte, anomenat Experiencias con un desconocido. Durant un o dos anys, no ho sé exactament, la Sònia va oferir els seus serveis a homes de 20 a 100 anys per tenir exeperiències varies. Dit així sona una mica porno, però en realitat les experiències no tenien massa a veure amb l'ofici més antic del món, sinó amb posades en escena variades, a vegades divertides, a vegades extravagants i a vegades del més familiars (o així, com a mínim, és com ho veig jo).
L'espectacle és divertit, de fet, molt divertit. I la Sònia deixa clar que és una desinhibidora d'homes. Aconsegueix posar-los en aquest punt en què es perd el món de vista i el món passa a ser un mateix i el seu cos.
Tanta tinta vessada i segurament no heu entès gens ni mica de què va l'espectacle. I segurament és millor així, anar-lo a veure sense tenir ni idea de què t'hi trobaràs.
Només per confirmar les meves teories, us deixo aquí el video del final de l'espectacle, en què la ballarina va demanar a tots els homes que baixessin a ballar a la pista. I com si fós una encantadora, van baixar tots hipnotitzats (bé, gairabé tots) i van ballar com posseïts, mentre les dones, que també ens moriem de ganes de desfogar-nos ballant, ens vem haver de conformar amb picar de mans.



Nota: No us perdeu l'Enric (que forma part de l'espectacle) dansant despullat amb les sabates de purpurina verda i el bolso de festa. Impressionant!