dimarts, 3 de febrer de 2009

Perfecció


Somio amb un paradís on em pugui estirar al sol sense por de cremar-me la pell, on la gent no topi insistentment amb mi als carrers atapeïts, on el telèfon no soni sempre mentre estic dinant, on les persones no es consumeixin com cigarretes dins d'habitacions impersonals.

I quan em desperto, em deixo acariciar per la imperfecció.



Post inspirat, sense voluntat d'ofendre al poeta, en aquest poema:

CARÍCIES:
El jardiner que esporga massa el roure,
regala el sol d'hivern fins a la taula de la cuina.
La professora de matemàtiques que divaga
ensenya el que els llibres de text no expliquen.
La locutora avorrida
bressola la migdiada.
L'electricista que curtcircuita la instal·lació,
convida a encendre espelmes i xerrar.
(Deixa't acariciar per la imperfecció).
Autoestop, Martí Noy (Viena Edicions).