Avui he tornat a somiar com a la infantesa. Feia molt temps que no somiava que em perseguien.
Tota la nit escapant d'exèrcits de japonesos vestits amb camises blaves, que segons semblava em volien fer mal. Intentant escapar acabava dins de casa (que en el somni estava rodejada de boscos frondosos de pendents pronunciats). Per més que tancava finestres i portes, cada vegada que anava a comprovar que tot estigués tancat ho trobava tot obert de bat a bat. Els japonesos, molt astuts, aconseguien capturar el Montag que juguetejava per fora i el clonaven en un gos violent que em perseguia per dins de casa.
Mira que ha durat el somni, però no han aconseguit enxampar-me. No sé si ha durant hores o segons, però tot s'ha esvaït quan m'he despertat molt aviat. Ja no he aclucat més l'ull.
He pensat en tu i m'he imaginat que m'havies enviat el somni perquè no deixi mai d'estar alerta, fins i tot quan penses que el pitjor ja ha passat t'esperen sorpreses que mai hauries pogut imaginar.