divendres, 10 d’abril de 2009

El francès


Apendre idiomes no sempre és cosa fàcil. Diuen que el millor que es pot fer per apendre a parlar qualsevol idioma és buscar-se un nòvio/a o amant que en sigui parlador. Aquest mètode, almenys tradicionalment, no falla.*
A mi parlar francès no se m'ha donat mai bé. Després de fer un curs, vaig abandonar després de les constants crítiques de la professora, francesa fins a la mèdula (en el pitjor sentit de la paraula), respecte la meva mala pronunciació. No sé perquè però és com la meva assignatura pendent.
Avui, a la costa belga, en una ciutat completament destrossada entra la primera i la segon guerra mundial, he trobat un llibre que espero que em serveixi per reconciliar-me amb la llengua francesa. Són els Diaris d'Anaïs Nin (1931-1934). Espero que llegir-lo sigui tan apassionant com una relació transfronterera i em faci sortir finalment de l'armari amb el francès.**

* Em sembla que aquest mètode ha anat a menys, perquè tinc més d'un amic que té parella estranjera i no ha tingut cap interès a paralar la seva llengua materna.
** Qualssevol interpretació no literal és únicament fruit de la imaginació del lector.

3 comentaris:

Violette ha dit...

Si vous avez des doutes, contactez-moi, s'il vous plait.
;)

Eduard ha dit...

Ypres?

La Intransigent ha dit...

Gràcies Violette, ho tindré present.
:-)

Eduard. No és Ypres, no està a la costa.
El vaig comprar a Oostende.