dijous, 9 d’abril de 2009

Qüestions incidentals


Abans de venir a Bèlgica em van avisar que per aqui només hi ha cues (de trànsit), pederastes i cocacoles en mal estat. Per part meva esperava trobar-hi un país semi-idilic avorrit com cap altre.
Tots els mites, com acostuma a passar, han caigut. Res de cues. Res de pederastes, que de fet per edat ja no em toca! Res de coca-cola.
M'ha sorprès. No hi he trobat res del que m'esperava. Hi he trobat tot el que no m'esperava.
Em quedo amb la Bèlgica flamenca o holandesa.
___________________________________

Els silencis no sempre volen dir el que ens imaginem.
"Calia ara parlar d'aquest diputat mut. Com que Lucien feia poc que freqüentava la casa encara no havia aixecat el vel davall del qual s'amagava aquest caràcter inimaginable. El senyor de Bargeton, que enfonsat en la seva butaca, semblava veure-ho i enetendre-ho tot, i que convertia el seu silenci en una gran dignitat, li semblava prodigiosament imposant. En lloc de prende'l per una roca de granit, Lucien convertia aquell gentilhome en una esfinx temible a causa de la tendència que tenen tots els homes imaginatius a engrandir-ho tot o a donar ànima a totes les formes, i per això va creure que calia afalagar-lo."
Les il.lusions perdudes. Honoré de Balzac

___________________________________

Una hora de sol en 5 dies i semblo una gamba de palamós.
___________________________________

Última hora: ERROR DE PROXI


2 comentaris:

arnau ha dit...

Groucho: certifico els comentaris de...

Corint ha dit...

Aquestes "Cròniques belgues" prometen...