dimecres, 15 d’abril de 2009

Marea



Els que sóm del Mediterrani no pensem mai en les marees. A mi, voltant pel món, sempre em sorprenen. Em fan entrar com en un estat de hipnosi. Em resulta tant xocant el paisatge provocat per la desaparició del mar, que entro en estat d'ingravidesa, o sigui, deixo de tocar de peus a terra.

Tornant de Bèlgica em van explicar que les marees són conseqüència de l'atracció que la lluna exerceix sobre la terra.

Moltes vegades també sento que la lluna exerceix una mena d'atracció en mi.

No em puc treure del cap les paraules que vaig llegir fa temps a aquest blog: "La vida que no visc em ve a veure mentre somio".