dimecres, 1 d’abril de 2009

Extinció


Surto de la Masia que és escola de música. La pluja ha fet caure les noves flors. El vent les fa dansar entre els raigs de sol de la tarda.

Avui he pres consciència de la meva nova lleugersa. Ja no hauré d'apagar més focs. Ara el meu futur el puc decidir jo. Autoimposar-me obligacions i abandonar les cadenes que em volen lligar als arbres que no m'agraden.

Sento un pessigolleig al pit, és el vertigen de l'esdevenidor. Em sento tan lleugera que crec que podria volar.

M'espera el país que ha donat passaport a l'Amélie. Segur que allà hi trobaré alguna de les coses que busco... i sinó seguiré buscant.