dilluns, 4 de maig del 2009

...

Tots tenim predileccions que no sabem d'on venen, ni a on van, la majoria dels casos.
A mi, em perden les paraules acabades en G. No ho sé, m'agraden perquè sonen com d'un altre món, més de vellut. Rastrejo els llibres buscant noves paraules acabades en aquesta lletra feta per començar paraules més que per acabar-les. De moment Balzac (corregeixo: els sempre ignorats traductors de Balzac) és qui me n'ha regalat més.
Continuaré buscant en aquest camí amarg del desig, com si nedés en un gorg de sang.

——————————————————————

A la llibreta dels mals endreços hi he trobat una cita que no sé d'on vaig copiar, però que podia haver escrit jo mateixa alguna matinada de no fa massa:
"Perquè el vel del son damunt els ulls és tan lleu que deixa transparentar els somnis que estrafent la realitat amb les ombres de la nit, la fan més dolorosa que la del dia, i com si els morts no fossin àngels, els fan tornar a la terra, perquè després de morts i enterrats, ens tornin a tormentar."

Pot ser que sigui de Les Benignes?