dijous, 7 de maig de 2009

Canvi de programació


Ahir a les 10 de la nit, al cine REX, hi havia canvi de programació al BAFF. Em vaig quedar amb les ganes de veure Departures.

Passat el primer moment de desconcert, i després d'un bocata (ja sé que es diu entrepà, però jo no ho dic mai...) entre crits de fanàtics del futbol, vem gaudir d'una gran sorpresa cinematogràfica: Megane, o Glasses, com vulgueu.

Només vaig necessitar mig segon per transportar-me de l'ambient excessivament recarregat de Barcelona d'ahir a la nit al silenci nítid i contingut del Japó. Les imatges em van seduir, i les paraules (escasses) en japonès em van fer somiar que viatjava sense haver de suportar més d'11 hores d'avió.

És una pel·lícula bonica. Ho és perquè té una fotografia càlida. I sobretot perquè la música és senzillament esgarrifant, en el sentit d'emocionant i bonica.

De la història (que podria ser tòpica) m'ha agradat la forma en què s'explica. La protagonista viatja a un petit hotel aïllat de la costa japonesa per desconectar de la realitat urbana, però no ho aconsegueix, al principi. La lentintud del film, et sedueix al mateix temps que a la protagonista, que poc a poc apren a disfrutar del far niente.

Llàstima que al sortir del cine em vaig trobar amb la troupe de futboleros exaltats que semblaven ignorar el significat de la paraula silenci.

1 comentari:

frannia ha dit...

La màgia del cine és especial, no s'hauria de perdre...