Aquest matí he anat a Can Framis. A casa nostra resulta quasi exòtic anar a museus privats... i aquest segurament encara ho és una mica més ja que exposa el fons de pintura de la Fundació Vila Casas, o sigui, la col.lecció privada d'Antoni Vila Casas de pintors contemporanis catalans.
He disfrutat com feia temps que no ho feia veient pintura. Hi ha obres fantàstiques, però a més estan ordenades amb sentit, ben il.luminades (sembla una tonteria, però quantes vegades no és així) i fins i tot amb algunes cites que t'ajuden a fer anar l'imaginació a l'observar-les.
M'ha encisat el contingut i també l'embolcall, l'edifici aixecat amb les restes de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Framis.
La veritat és que crec que hi tornaré aviat, algunes imatges encara em ballen pel cap, especialment els Petons de l'Isidre Manils i els quadres de Xevi Vilaró (si, si l'autor de l'útlima portada de Mazoni).
Us deixo una cita que m'ha agradat:
(...) el que espanta i el que és inconcebible (el que no es pot concebre) no és el bui infinit sinó l'existència.
Giacomo Leopardi
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada