Si busquessis dins el meu armari hi trobaries, sobretot, roba negra. Es pot dir que és el meu color. És tant així que alguna vegada m´han preguntat si estava de dol.
Sempre m´he preguntat per què la societat ha tingut la necessitat de donar significats concrets als colors. Per què el blau és símbol de melanconia, per què el vermell ho és de la passió, el blanc de la puresa i el negre de la mort, si per mi el blau és simplement un color lleig, el vermell un que m'afavoreix, el blanc un color trist i el negre el meu color?
Sempre m´he preguntat per què la societat ha tingut la necessitat de donar significats concrets als colors. Per què el blau és símbol de melanconia, per què el vermell ho és de la passió, el blanc de la puresa i el negre de la mort, si per mi el blau és simplement un color lleig, el vermell un que m'afavoreix, el blanc un color trist i el negre el meu color?
I pensar que en tema de colors tot depèn de la llum amb què es miren...
Entrades
1 comentari:
Vaig estar molts d'anys vestint de negre i també em feien ràbia els comentaris. Curiosament, ara mateix em trobo fatal quan em poso negre, no sé per què. Ja quasi mai el porto. I no es que estigui millor que abans, o potser sí...m'has fet pensar...
Publica un comentari a l'entrada