diumenge, 16 d’agost de 2009

Comiat silenciós


Recuperant el son perdut, porto dos dies dormint fins tard. Em van dir fa temps que les hores de son perdudes no es recuperen mai, però jo vull creure que si.
El neguit em comença a rosegar. Divendres arriben les esperades vacances. Aquesta vegada seran com el principi i el final d'alguna cosa. M'agradaria que fos així, però tranquilament, sense daltabaixos emocionals.
M'acomiado silenciosament de moments que ja no tornaran.

2 comentaris:

La raTeta Miquey ha dit...

Principis i finals? llavors hi han canvis i nous objectius. Reptes. Quina enveja.
Divendres també les començo jo. Toca ser feliços, no?? petons transigents del tot

La Intransigent ha dit...

Ser feliços tan si estem de vacances com si no...
petons rateta