dissabte, 1 d’agost del 2009

Tant se val

Bonic poema... millor cançó. Gràcies Violoncelista pel descobriment.

TANT SE VAL

Tant se val si sóc mort com si sóc viu
si conreo poemes o escric prosa,
no em farà al capdavall pas massa nosa
d'hivern desglaçar-me, rostir-me a l'estiu.

Tant se val si doll fred esdevé riu
quan amb sallents va a parar a la mar rosa,
bo i sabent brava i novella desclosa
d'aigües que mantindrà vivaç caliu.

Em sento dintre viu malgrat la mort,
freda realitat del tot ben certa,
tal com ara va el món és una sort

que l'hora del traspàs romangui incerta.
Tant se val que recerqui reconfort,
prop dels astres veuré final desperta.

Or Verd. Valentí Gómez i Oliver

3 comentaris:

Frannia ha dit...

Els miracles s'allunyen dels "tan se val"...

La Intransigent ha dit...

suposo que si

la violoncelista ha dit...

..No es podia esperar menys d'un enamorat de la Ciutat Eterna..:-)