TANT SE VAL
Tant se val si sóc mort com si sóc viu
si conreo poemes o escric prosa,
no em farà al capdavall pas massa nosa
d'hivern desglaçar-me, rostir-me a l'estiu.
Tant se val si doll fred esdevé riu
quan amb sallents va a parar a la mar rosa,
bo i sabent brava i novella desclosa
d'aigües que mantindrà vivaç caliu.
Em sento dintre viu malgrat la mort,
freda realitat del tot ben certa,
tal com ara va el món és una sort
que l'hora del traspàs romangui incerta.
Tant se val que recerqui reconfort,
prop dels astres veuré final desperta.
Or Verd. Valentí Gómez i Oliver
3 comentaris:
Els miracles s'allunyen dels "tan se val"...
suposo que si
..No es podia esperar menys d'un enamorat de la Ciutat Eterna..:-)
Publica un comentari a l'entrada