La Violoncelista m'ha parlat de la seva tarda al Tibidabo.
Mentre la suor crea una pantalla lluent que separa el meu cos de la resta de les coses, mentre els meus cabells adquireixen cada vegada més volum, mentre els meus ulls miren enrrera, somio desperta.
Somio que passejo per la sala dels miralls i no puc parar de riure de mi mateixa.
Perquè quan dormo no ric en somnis?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada