dilluns, 3 d’agost de 2009

El pes del temps



Lectures d'estiu. De pes físic i intel·lectual.

Llegeixo la realitat del passat. Jutjo la intimitat intel·lectual de persones que ja no hi són, com si jo fós algú per fer-ho, com si el fet de viure el món que ells em van deixar em donés capacitat per decidir què van fer bé o malament.

Sempre sóc més exigent amb els que més s'assemblen a mi.

Espero que si algun dia em jutgen ho facin amb la mateixa severitat que ho faria jo amb mi mateixa.