Ukiyo-e

Aquest mes d'agost vaig anar a veure a la Pedrera l'exposició: Ukiyo-e. Imatges d'un món efímer.

Els Ukiyo-e són gravats que pretenien imortalitzar una imatge cotidiana, ressaltant-ne la idea de moment efímer i irrepetible. La idea d'aquest art era (i de fet continua sent) deixar-se portar per la bellesa de les coses efímeres, com la vida mateixa, allunyant l'espectador de la lletgor que comporta el pas del temps en les coses: les flors es penseixen, les fruites es fan malvé, i les persones envelleixen.

Es tracta d'un tipus d'art lúdic per l'espectador, sense implicacions morals o socials. L'art per l'art. I s'ha de dir que en això els orientals en són uns mestres.

A l'exposició hi havia un video explicant el sistema de realització del gravat, i la veritat és que és una feina terriblement minuciosa i artesanal. Arriba a esgarrifar la quantitat d'hores que comporta la realització d'un gravat que, al cap i a la fi, té com a objectiu plasmar la imatge d'un moment efímer, d'un instant màgic que passa davant dels nostres ulls per desaparaixer immediatament. Quina contradicció més gran, quina angoixa!


ELS RECORDS
Una vegada, una dama va recitar aquest poema mentre mirava els objectes que un home molt poc fidel li havia deixat com a record:
Perquè l'evoquen,
ara son dolosoros:
almenys a estones,
si aquests records no hi fossin
podria no pensar-hi.

Contes d'Ise. Editorial PAMSA-Clàssics d'Orient.

Avui he recordat tot això, llegint el llibre que em va recomanar l'amic Poeta: La casa de les belles adormides de Yasunari Kawabata (Ed. El cercle de Viena), perquè aquest llibre parla d'això, la recerca de l'ukiyo-e com a antídot al pas del temps.