dilluns, 6 d’octubre de 2008

Alienigens

Fa anys que sóc conscient que tinc un alienigen a dins. Des de l'adolescència.
Em neguiteja, i per calmar-lo vaig començar a llegir compulsivament, a ballar fins a l'esgotament, a plorar fins que els ulls deien prou, a estudiar...

Amb el temps m'ha anat deixant tranquila, i a vegades prenc mesura de totes les coses. Però quan m'adono de la meva inactivitat ha de sortir corrent de casa, arrossegant tot el que tinc davant.

Aquest post el vaig escriure ahir (dilluns) i avui, mentre gaudia de la meva jornada laboral ha desaparegut. L'he reescrit, però qualsevol semblan
ça amb l'original és pura casualitat.
Com m'he de veure, reescribint-me a mi mateixa!!!
Bel: busca bé, que alguna cosa deu haver-hi per aqui (no puc eixar missatges al teu blog).

1 comentari:

Bel ha dit...

osti... m'has fet pensar que què hi tinc jo a dins?
i de moment he trobat un esquelet lasciu que em té fatigada.... i poca cosa més... seguiré buscant...
bona nit intransigent!