Alienigens

Fa anys que sóc conscient que tinc un alienigen a dins. Des de l'adolescència.
Em neguiteja, i per calmar-lo vaig començar a llegir compulsivament, a ballar fins a l'esgotament, a plorar fins que els ulls deien prou, a estudiar...
Amb el temps m'ha anat deixant tranquila, i a vegades prenc mesura de totes les coses. Però quan m'adono de la meva inactivitat ha de sortir corrent de casa, arrossegant tot el que tinc davant.

Aquest post el vaig escriure ahir (dilluns) i avui, mentre gaudia de la meva jornada laboral ha desaparegut. L'he reescrit, però qualsevol semblança amb l'original és pura casualitat.
Com m'he de veure, reescribint-me a mi mateixa!!!
Bel: busca bé, que alguna cosa deu haver-hi per aqui (no puc eixar missatges al teu blog).