divendres, 24 d’octubre de 2008

Qüestió de gustos

Mai he pogut explicar amb precisió perquè no suporto la música d'Antoni Font ni què és el que em fa gaudir llegint poemes de Salvat-Papasseit.
Lluny de qualsevol erudició, a vegades la primera impressió m'ha marcat per sempre.
Recordo quan a l'adolescència vaig llegir Niebla de Miguel de Unamuno. Va passar a ser el meu llibre de capçalera durant un temps. El temps que vaig tardar a devorar les seves obres i tot allò relacionat amb ell. Llavors, Unamuno va esdevenir, a partir del coneixement, una persona odiosa. Va néixer la contradicció en mi, m'havia de continuar agrant la seva obra o bé l'havia de rebutjar perquè el seu autor no era digne del meu elogi?
De fet, vaig apendre que a la vida només hi ha dues opcions: abstenir-se d'un bany reconfortant per evitar futurs refredats o llençar-se a la piscina i esperar que estigui plena.
Ara ja sé que la millor opció és llençar-s'hi, perquè fins i tot en el pitjor dels casos sempre hi haurà algú disposat a recollir les teves restes.