dijous, 9 d’octubre de 2008

Ingravidesa

La insostenible lleugeresa del ser?

"La divisió en pols positiu i negatiu ens pot semblar d'una simplicitat pueril. Amb una excepció: què és el que és positiu, la feixuguesa o la lleugeresa?

Parmènides va contestar: la lleugeresa és positiva, la feixuguesa negativa.
Tenia raó o no? Aquesta és la qüestió. Només una cosa és segura: la contradicció feixuc-lleuger és la més misteriosa i ambigua de totes."
La insostenible lleugeresa del ser, Milan Kundera.

Ahir a la nit a l'Heliogàbal concert de El petit de Cal Eril. Música que et fa sentir lleuger lleuger.

Avui se m'ha fet fosc de visita en una habitació d'hospital. Un cop a casa he tornat a prendre consciència de la feixuguesa humana. Espero no tenir cap malson aquesta nit.

1 comentari:

la raTeta Miquey ha dit...

Em fa por pensar que quan més grans ens fem, més conscients som de la dificultat que representa viure (i sense tenir dificultats afegides). D'això anava el meu post de diumenge, de disfrutar dels petits moments de felicitat i plaer que la vida ens concedeix. Sort en tenim de la lleugeresa, si.
Ànims i no tinguis malsons si en pots tenir de maravellosos. Bona nit!