dilluns, 20 d’octubre de 2008

Llibertat interior

- Ets estrany Maurice. Has vist la gent més cínica, la més desenganyada, i en canvi no ets desgraciat. Vull dir que no ets desgraciat interiorment! ¿M'equivoco?
- No.
- ¿Doncs què et consola?
- La certesa de la meva llibertat interior -va dir després de reflexionar-. Aquest tresor preciós i inalterable, i el fet que només depèn de mi perdre'l o conservar-lo. Saber que les passions dutes al paroxisme tal com ara s'acabaran pagant. Que tot el que comença s'acaba. En resum, que les catàstrofes passen i que hem de mirar de no passar abans nosaltres, res més. O sigui que primer de tot viure: Primum vivere. Al dia. Durar i esperar.

Suite Francesa. Irène Némirovsky.
La Magrana de Butxaca, Barcelona, 2007.