中国

Xina va ser el primer país asiàtic que em va captivar. No hi he estat mai, però a vegades em sento tant propera al seu paisatge i cultura, que no m'importa no haver-hi estat físicament.

La protagonista de l'últim llibre de Dai Sijie és un personatge captivat per la Xina amb totes les seves contradiccions. Una nit que no havia sortit la lluna és una al·legoria a la història del territori que avui ocupa la República Popular de la Xina, amb el regust del Maoisme de finals dels anys 70.

Sempre busco a les llibreries si ha sortit alguna novetat de Dai Sijie. Per mi és el Milan Kundera xinès, però envoltat d'una innocència commovedora.

"No em puc permetre d'explicar-te què diu el text, no pas perquè hi manqui el final, sinó perquè la bellesa d'aquesta llengua no es pot traduir. És massa bonica per sobreviure en aquest món. A parer meu, ni jo ni cap escriptor xinès actual no podem expressar ni la meitat del seu encant, només se'n pot fer una traducció paraula per paraula, un esquelet sense carn ni vida. Això em fa pensar en la desgraciada experiència de la meva traducció de Gogol: a pesar de tots els meus esforços i de tots els elogis que vaig rebre, la bellesa del text original se'm va escapar entre els dits, vaig plorar del greu que em sabia, i vaig pensar en tots els desgraciats d'aquest món -i Déu sap que són molts- que no poden llegir el rus i que un dia es moriran sense haver conegut mai la bellesa de la prosa de Gogol. Quin desastre!"

Una nit que no havia sortit la lluna. Dai Sijie (Ed. 62)