Adéu Dostoievski

M'agrada acabar els llibres, fins i tot aquells que no acaben de convèncer mentre els llegeixes. Moltes vegades la sorpresa està al final. Allà hi trobes allò que dóna sentit a totes les pàgines insípides que l'han precedit.
Malgrat tot, hi ha autors que per més que ho intento no aconsegueixo mai acabar cap llibre seu. Günter Grass n'és el paradigma. No vaig poguer acabar El timbal de llauna, ni Mals averanys ni tampoc Tot pelant la ceba. I no és que no m'interessin, ni que consideri que estan mal escrits (tot el contrari em sembla interessaníissim i original l'estil de Günter Grass), el problema és que no aconsegueixo mantenir un fil conductor, entrar en la història.
Avui dic adéu a Fiódor Dostoievski i a les seves Memòries del subsòl. Fins que ens tornem a trobar, potser en una altre context.