És trit pensar que véns d'una cultura que viu agonitzant, al fil de la mort constantment, però obstinada a sobreviure a l'adversitat.
Tinc por d'esdevenir un dia el personatge d'una novel.la futurista. Ser com els personatges de La Carretera, els quals tenen consciència de formar part d'un petit grup en extinció que defensa una manera de viure que ja ha mort, i que de fet ha esdevingut insostenible.
En defintiva, m'horroritza pensar que pugui arribar a formar part dels últims conductors de la cultura d'aquest petit país agonitzant.
Tinc por d'esdevenir un dia el personatge d'una novel.la futurista. Ser com els personatges de La Carretera, els quals tenen consciència de formar part d'un petit grup en extinció que defensa una manera de viure que ja ha mort, i que de fet ha esdevingut insostenible.
En defintiva, m'horroritza pensar que pugui arribar a formar part dels últims conductors de la cultura d'aquest petit país agonitzant.
Entrades
2 comentaris:
No, no crec que siga una cultura agonitzant (potser al País Valencià sí, però és un altra història), en perill sí, no ens podem descuidar ni un moment, però agonitzant no. No ho penses, pensa quina sort tenim de fer part d'un miracle, en lloc d'un petit grup en extinció pensa que som un petit grup de supervivents 'miracolati', quina sort, no? (crec que hui em tocava dilluns optimista)
Potser és que avui em tocava dilluns pessimista. És que a vegades veig tant aprop l'ocàs...
En qualsevol cas, gràcies per l'apunt optismista!
Publica un comentari a l'entrada