Casualitat o les conseqüències del fanatisme

No sé distingir quan les coses passen per casualitat o són conseqüència directa d'una acció/omissió per part meva.
Aquesta setmana, per casualitat o no he tingut aquestes dues converses:

CONVERSA 1
Intervenen: Jo mateixa i un company de feina (que direm A) amb qui no tinc massa relació perquè no hem fet mai cap feina junts.
Dia i hora: Dilluns a mig matí

Baixo al pis de baix per demanar alguna cosa a algú, i sento que em diuen des de darrera:
A: Ei, amb tu volia parlar. No sé si ho saps, però dimarts de la setmana vinent fan un concert a Luz de Gas i com que sóc del CLUB tinc dues entrades gratuïtes. Com que jo no hi podré anar, he pensat que t'agradaria anar-hi. Te les regalo.
Intransigent: Ahhh... doncs moltes gràcies.

CONVERSA 2
Intervenen: Jo mateixa i la meva veïna (li direm B).
Dia i hora: Ahir a la nit, entre les 10 i les 11.

Sona el telèfon. Despenjo.
Intransigent: Digui?
B: Hola què tal, sóc la B.
I: Hola, que ha passat alguna cosa?
B: No (...)
Després d'una curta conversa de cortesia.
B: Mira és que et truco per un cosa. Dimarts que ve hi ha un concert i tinc entrades gratis que no les podré fer servir. He pensat que t'agradaria anar-hi.
I: Bé... si moltes gràcies.
B: Doncs surt un moment que ara te les dono.
I: D'acord, fins ara.
(La conversa es va allargar una mitja horesta pelant-nos de fred).

EL PITJOR DE CAS
Tant A com B em va donar entrades pel mateix concert. Potser algú ja s'imagina de què es tracta. Per part meva no tinc clar si tot plegat ha estat casualitat.