Sé que alguns em maleiran el ossos, però ara ja no tinc.
No peso res. Suro en l'aire com una medusa esperant la seva presa dins les aigues salades.
No vull pensar en el moment en què hauré de tornar a tocar de peu a terra.
Les meduses llisques sobre les llambordes?
3 comentaris:
Mmmm... Crec que sí.
Per què pensar-hi, Intransigent? no tornis a tocar-hi, total, ja saps que no val gaire la pena... continua, continua flotant!!!
continuo flotant...
Publica un comentari a l'entrada