Sudoku

Les 9 del matí.

Porto aproximadament una hora treballant (bé, una miqueta menys, perquè posar-se les piles sempre costa una miqueta, almenys a mi!).

Em disposo a enviar un fax del Jutjat i coincideixo a la fabulosa màquina fotocopiadora-impressora-fax amb una persona que cobra quasibé el doble que jo, amb un posat seriós i concentrat. La miro i veig que em mira amb altivesa.

No em puc acabar de creure que sigui capaç de fer-se una fotocòpia amb les seves pròpies mans bronzejades en excés.

Doncs si. Certifico que es pot fer una fotocòpia ella soleta, i penso: potser tenia una imatge prejudicial d'aquesta persona, que fins al dia d'avui no sabia ben bé quina feina tenia.

La curiositat ha pogut amb mi i he fixat la vista al paper que treia de la fotocopiadora. M'he tranquilitzat a l'acte: NOMÉS ESTAVA FENT UNA FOTOCÒPIA DEL SUDOKU DE LA VANGUÀRDIA.

Per greu que sigui deixar-ho per escrit, a vegades els prejudicis són més encertats que les sentències!