dilluns, 30 de juny de 2008

1 de juliol de 1979

Des del punt cinematogràfic l'any 1979 va ser un any important (tenint en compte a la subjectivitat de la que escriu, està clar): Woody Allen va estrenar la seva pel.lícula Manhattan, i va morir el director de cine Jean Renoir, autor de la mítica La Marseillaise (capolavoro del Front Popular francès).
Amb aquest any tancava la dècada dels setanta, marcada per la crisi energètica mundial, i donava entrada als estranys anys 80.
Aquest mateix any Italo Calvino va publicar per primera vegada el seu llibre Si una nit d'hivern un viatger, llibre amb el qual em vaig iniciar, bastants anys després, a la literatura dinàmica i intel.ligent d'aquest italià, que no ho sembla quan escriu.
En aquest llunyà any 1979, a la ciutat de Manresa, una dona pigada esperava una filla, que va arribar a aquest món a les sis de la matinada del primer dia de juliol, petitona i amb uns ulls grans i rodons. La nena va passar a ser la cuca fera de la familia.
Com que aquest nom els va semblar poc adequat per a les relacions socials van decidir donar-ni un altres més avesat a les convecions. Així al Registre Civil hi van incriure un nom diferent però bonic, d'origen germànic i amb un significat prou contundent: sageta.
La nena va anar creixent i amics, companys i coneguts, li van anar donant nous noms, alguns bonics, altres divertits, alguns fins i tot desagradables... però tots expressaven alguna cosa de la seva personalitat.
Els anys van passar, la llista de sobrenoms havia esdevingut quasibé impossible de recordar en la seva integritat, i per primera vegada la nena, que ja era una dona, es va mirar al mirall i va decidir rebatejar-se ella mateixa, decidir per primera vegada el nom amb el que volia que la coneguessin, i va escriure al marge del vidre entelat: Intransigent.

2 comentaris:

Santi ha dit...

FELICITATS!!
Que passis un bon dia :-)

La Intransigent ha dit...

Moltes gràcies, quan pugui us faig la crònica del dia d'ahir que no tés desperdici!