dimecres, 2 de juliol de 2008

Menja't una cama amb Josep Pedrals


Ahir un amic em va regalar el llibre El Furgatori de Josep Pedrals al assabentar-se que a la nit teniem previst amb uns amics d'anar al sopar poètic al carrer organitzat per la llibreria La Gralla i el restaurant La Gamba de Granollers. L'amic en qüestió em va dir que era conscient que regalar-me'l era un perill, perquè podia ser susceptible d'esdevinir un nou ídol d'aquests que conreo últimament.
Jo, psicòpata com sóc, em vaig dedicar les dues hores abans d'anar al sopar a llegir el llibre en estat d'hiper-concentració. El llibret, d'unes cent pàgines, és una fàbula eròtica reflexiva d'allò més delirant. Per tant, quan em vaig disposar a anar a sentir el recital em trobava en un estat que no sé com definir, però que és evident que no era el de normalitat (si és que definitivament alguna vegada ha existit).
Durant el sopar la conversa amb els amics va ser joiosa, i el vi blanc (fresquet i dolcet) semblava que s'evaporava de les nostres copes. Nosaltres, incrèduls, davant la seva desaparició sobtada en demanavem més als cambrers, que semblaven estar a allà només per servir-nos!
Abans del sopar l'Anna Ballbona i el Josep Pedrals van fer un petit tastet dels seus poemes, però va ser havent menjat que van deixar anar tota la seva verborrea (que ho he buscat la diccionari i existeix) i sentit de l'humor. El públic, mig embriac (almenys al nostre sector), reia i gaudia. Jo fins i tot vaig oblidar que l'endemà era dimecres i laborable!
Acabat l'espectacle vaig demanar al Pedrals que em dediqués el llibre, i no sé com (suposo que sota els efectes de la lectura del Furgatori) vaig començar a parlar de fornicacions. I en conseqüència la dedicatòria va quedar de la següent manera:
"Per a la Instransigent,
Un llibret per l'ocasió
que es llegeix i que da tela
entre fornicació
i fornicació.
Un Plaer,
Signat"
Jo, que no sé perquè em vaig pendre un cafè passades les 12 de la nit, amb l'alcohol que em corria per les venes, ja vaig veure que no seria una nit fàcil. Quan vem arribar a casa el gos ens va rebre en estat de semi-xoc: la llengua a fora i els moviments lents. Allò no semblava un habitacle per viure-hi, semblava un forn preparat per a coure-hi un plum cake!
Davant la situació, vaig intentar llegir per entrar en estat de somnolència, però no va ser fàcil, la calor i el cafè i el vi blanc i tot plegat em feien rodar el cap. Al final, un cop de martell em va adormir a no sé quina hora després de les dues...
El que jo no sabia és que el meu subconscient em tenia preparada una de les seves brometes: un somni eròtic en què hi apareixien Josep Pedrals, un escriptori escolar i una cama de maniquí amb lligacama, tots dalt de l'escenari del recital. I FINS AQUÍ PUC LLEGIR!
Ja veig que amb els anys la degenaració va in crescendo; mi hauré d'anar acostumant.