dimarts, 8 de juliol de 2008

Barbes

La barba sempre m'ha atret molt. És com una marca d'identitat.
Durant molts anys van desapareixer quasi completament del carrer, i ell en portava. Em tornava boja. Quan anava pel carrer i veia una cara barbuda em recorria un pessigolleig pel cos, i quasi sempre era ell.
Vaig perfeccionar el meu instint rastrejador (perquè malgrat tot, no deixem de ser animals que ens guiem pel nostre instint) i podia sentir la presència d'una barba aprop meu.
Tot aquest encant, i el meu joc fantasiós, ha acabat per esvaïr-se. Les barbes tornen a estar de moda. Fins al punt que algú ha creat un pàgina web amb un manifest a favor de deixar-se barba (en quin cony de món vivim!?).
Ja no vibro quan se m'acosta un home amb barba, la moda, com sempre, ha trencat tot l'encant.

8 comentaris:

eldevic ha dit...

No ens coneixem pas ben bé de res però estic enganxat a la teva manera intransigent de descriure i interpretar el teu dia a dia. Al teu blog hi vaig arribar estirant un fil googleià molt concret: Francesc Pujols. No em demanis la seqüència de passos intermedis perquè no els recordo pas.
És per això que avui m'he recordat de tu quan m'he assabentat d'un espectacle amb binomi pujolià i Masià (de Roger Mas, es clar) que potser ja tens en vermell a l'agenda. Per si mun cas, aquí va la referència: és a la Pedrera, gratuït (cal trucar per reserva a fundaciócaixacatalunya 902 400 973) i diu així:

L’hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana i altres textos
de Francesc Pujols

Els colors de Picasso

Direcció i interpretació: Moixic
Presentat per Roger Mas

És un poema en forma de drama líric en tres actes,redactat per Francesc Pujols entre el 1917 i el 1934, inèdit fins el 2003.

En el primer acte: l’esperit, és un introducció sumària del ritual Hiparxiologi on es relata les relacions entre l’esperit, encarnat pel sacerdot, i la matèria.

En el segon acte: la matèria,és el camí de davallada on el sacerdot (l’esperit), desapareix poc a poc per mostrar la identitat subjacent entre Déu i la matèria i en l’epíleg: la vida futura, s’exposarà algunes de les característiques del pensament i la figura d’en Francesc Pujols.

Dia i hora: Dimecres 9 de juliol,a les 20 h

La Intransigent ha dit...

Gràcies, gràcies, gràcies, no ho sabia, i quina pena si m'ho hagués perdut!
Ja he reservat entrades, espero arribar a temps.

L'Hiparxilogi me'l vaig llegir l'estiu passat (alguns diran que no és la típica lectura d'estiu, però què hi farem jo sóc així) i recordo alguns fragments com a veritables obres d'art.

Em sembla que aquest (d'aqui sobre) és el missatge més llarg que havi vist mai:-)

eldevic ha dit...

Doncs au, me n'alegro! fins després!

La Intransigent ha dit...

Mini-crònica de l'hiparxilogi sengons Moixic:
1. A la sala poques barbes.
2. Aquest Moixic, que ho va fer molt bé, és hiper-actiu.
3. El Roger Mas estava com adormidot.
4. La mitjana d'edat dels assitents era de 45 anys ¿?
5. L'espectacle audiovisual incloia peli porno codificada.
6. Durant la mitja hora passejant esperant el shinkansen RODALIES RENFE, vaig veure pel centre de BCN 3 barbes per minut (aprox.)

eldevic ha dit...

1. A la sala poques barbes / almenys una, tot i que poc frondosa, la meva :)
2. Aquest Moixic, que ho va fer molt bé, és hiper-actiu. / quasi diria que la matèria li córrer més que l'esperit.
3. El Roger Mas estava com adormidot. / fins i tot estranyament nerviós, diria jo.
4. La mitjana d'edat dels assitents era de 45 anys ¿? / jo i la meva poc frondosa barba la baixàvem substancialment, tot i que inconscientment i sense voler-ho
5. L'espectacle audiovisual incloia peli porno codificada. / sens dubte, la millor part audiovisual, la historieta de dibuixos animats la vaig trobar ben fluixa i li dono les culpes d'haver-me fet perdre el bus per 2 minuts, lo que em va obligar a patir el calvari de la renfe
6. Durant la mitja hora passejant esperant el shinkansen RODALIES RENFE, vaig veure pel centre de BCN 3 barbes per minut (aprox.) / si les poc frondoses conten, una era la meva.

Au, salut!

Bel·la Txao ha dit...

Vaig veure en un documental que els homes apssen de mitjana uns cinc mesos de llurs vides afaitant-se. Per mi és conclusiu: una passadeta de màquina xolladora cada dos mesets i llestos... Si enllaces aquest manifest encara el santificarem...
Au!

Bel·la Txao ha dit...

apssen = passen, clar

La Intransigent ha dit...

Un foto molt interessant Bel·la Txao. No he entès això de "Si enllaces aquest manifest encara el santificarem"
Au, Eu, Iu, Ou, Uuuuuuu