dissabte, 12 de juliol de 2008

Pluja d'estiu

Aquesta tarda, mentre llegia això, sobre el meu cap s'estava formant una tempesta d'estiu.

"D'aquesta pluja d'estiu, me'n recordo.
Dia rere dia, recorrem la nostra vida com qui recorre un passadís.
(...)
I després, pluja d'estiu.
Saben vostès què és la pluja d'estiu?
En primer lloc, la bellesa pura rebentant el cel d'estiu, aquest temor respectuós que s'apodera del cor, sentint-se tant insignificant al centre mateix d'allò sublim, tan fràgil i tan inflat de la majestat de les coses, ambadalit, atrapat, arravatat per la munificència del món.
Tot seguit, recórrer un passadís i, de sobte, penetrar en una cambra de llum. Una altra dimensió, certituds acabades de néixer. El cos ja no és un caparró, l'esperit viu als núvols, el poder de l'aigua és seu, s'anuncien dies feli
ços, en un nou naixement.
Després, com les llàgrimes de vegades, quan són rodones, fortes i solidàries, deixem darrera seu una llarga platja neta de discòrdies, la pluja, a l'estiu, tot escombrant la pols immòbil, és per a l'ànima dels éssers com una respiració sense fi.
Així, certes pluges d'estiu s'ancoren en nosaltres com un nou cor que batega a l'uníson de l'altre."
L'elegància de l'eriçó. Muriel Barbery. Ed 62.