dijous, 10 de juliol de 2008

Passat, present i futur



Avui he dinat sola. M'havia reservat com un petit tresor uns tomàquets de Montserrat que vaig comprar l'altre dia. A la ment el record del tomàquets de l'hort del meu avi.

Llàstima que, com tot, els tomàquets ja no són com els d'abans. Déu meu! M'estic fent gran!

Per contrarestar-ho he decidit escoltar el meu hit musical dels 16 anys. El deixo aqui pels melancòlics...



Algú diu que les cançons et transporten a llocs i moments determinats, i a mi aquesta em recorda el que vaig ser i ja no tornaré a ser mai més.

6 comentaris:

mercè ha dit...

INTENSITAT, energia... avui com ahir les sensacions continuen sent les mateixes encara que el temps passi; immutables... potser aquest dinar, la música i la lectura (que espero que t'agradi) em fan pensar que com diu la mateixa paraula, el "present" és un "regal" que cal viure i gaudir. "Si oblides el futur perds el present" (ee)

mercè ha dit...

Ah, me'n oblidava! Felicitats pel blog, està molt bé... crea addicció!

La Intransigent ha dit...

Nena, que tu també hi eres amb el meu jo passat ballant Bad Religion com una posseïda.

Que guai ser addictiu, espero que no m'ilegalitzin...

Un petó. Després et truco, ara vaig a dinar!

mercè ha dit...

I tant!! És que estàvem posseïdes!!!

Pels que encara no ho sapigueu: la intransigent és una canyera de cap a peus!!

Corint ha dit...

A mi em passa amb "S'ha acabat" dels Pets

Bel ha dit...

Bon dia! com és aquest món dels blocs!!! precisament vaig llegir el teu escrit "Camins enfangats" i em vas fer pensar en aquesta cançó. I després, resulta que el meu bloc et porta a una cançó del teu passat. És ben curiós però m'agrada força les relacions (d'idees, de pensaments, d'imatges, de cançons...) que es van generant i que poden entrellaçar un bloc i un altre.
M'agrada llegir el què escrius, t'aniré seguint. Fins aviat!