El Caimà

Aquest cap de settmana em ve de gust tornar a veure: Il Caimano de Nani Moretti.
És una peli d'aquelles que per sorpresa, ha tornat a estar en plena vigència. La tornada de Berlusconi al poder la fet reviure, i deu ser per aquesta raó que m'han entrat ganes de tornar-la a veure.
Recordo que em va agradar molt (la vem veure a l'habitació del nostre Bed & Breakfast de Bologna, després d'aperitivos, caminades i cafès). Si hagués d'explicar l'argument de la pel.lícula, ara mateix em sembla que em costaria molt. Només recordo que hi apareix un director de cine en crisi, tant personal com davant la situació política (que és un reflex de l´anterior mandat de Berlusconi).
Nani Moretti és d'aquelles persones que té una capacitat especial per transmetre estats d'ànim i sentiments que tots sentim en algun moment de la vida, però que si els haguessim d'expressar amb paraules o imatges potser no ens en veuríem capacitats.
Crec que aquesta peli no l'han traduida al català (ni a l'espanyol, em sembla...) i no sé si es pot comprar a llocs com la FNAC, perquè ho he estat mirant per internet i no l'he trobada. Jo tinc l'edició que va fer la Feltrinelli (editorial italiana que a més de fer llibres, i vendre'ls a les seves llibreries, ultimament també es dediquen a editar DVD de pelis i documentals, com el documental que l'Oliver Stone va fer del Fidel Castro). I és brutal, perquè va acompanyada d'un llibre amb fragments del guió del film i articles publicats a la premsa italiana que parlaven de Il Caimano. Rellegint-lo m'ha agradat el que va dir Emanuela Martini a la revista Film TV el 28/03/2006 sota el títol Un film amarg i divertit (el tradueixo jo mateixa tal com raja...):

"Hi ha moments a la vida en què, més que mai, lo personal coincideix amb lo polític: "ritual de passeig", viratges existencials i d'empadronament, abondonaments, crisis d'identitat i desastres familiars, que van a soldar-se sense solució de continuitat amb l'atmosfera sofocant, la lletgor en expansió i els tangibles horrors que ens envolten. L'enfonsament de la nostra vida i el del nostre jo coincideixen amb impressionant puntualitat amb la ruina moral del món en què vivim. Això és el què li passa al Bruno, productor d'antuvi de trash italià, a la nova peli de Nani Moretti, Il Caimano."

Si teniu l'oportunitat de veure-la us la recomano, així com Caro Diario i Aprile, també de Moretti.