S'han acabat els romanços

Els dos últims llibres que he llegit són dues novel.les. No tenen massa en comú, a excepció del fet que en els dos casos el narrador de la història és un/a nen/a de uns dotze anys, i que par tant et donen un punt de vista diferent de la història.

Com el soldat repara el gramòfon de Saša Stanišić, és el relat de la guerra de Igoslàvia des de la perspectiva d'un nen fantasiós, que no per això deixa de percebre l'horror que l'envolta.
Té un punt de vista satíric que fins i tot et pot fer riure de les situacions més aberrants, sobretot a la primera part del llibre. Després el llibre es va mutant cap a una reflexió sobre el pes del passat sobre les nostres vides i la necessitat de conciliar-lo amb el present.
La veritat és que la manera d'escriure de Saša Stanišić és encantadora i punyent. Una lectura preciosa que també et fa refexionar.

L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery es una història a dues veus, la d'una portera a la cinquantena i la filla pre-adolescent d'un diputat francès. Barbery utilitza la historia d'una escala d'edifici benestant per reflexionar sobre quina és la realitat de les coses: existeix una realitat universal? podem conèixer les coses pel fet de donar-los un nom?
Aquesta novel.la, a través del "diàleg" entre les dues protagonistes, demostra que les coses no són sempre el que semblen.
Un llibre fàcil de llegir que agradarà a aquells que tinguin fascinació per tot allò nipó, de segur.

Per la meva part, crec que de moment ja he fet el cupó de novel.les. Ara que ve la caloreta (bé, avui de calor no gaire...) em ve de gust llegir una mica d'assaig, biografies i història. Si algú em vol recomanar una lectura d'aquelles feixugues, per trencar-s'hi una mica les banyes, jo encantada.

De moment, s'han acabat els romanços.