Divendres vaig escriure aquest post i al final no el vaig publicar.
Ara l'he llegit i m'he dit: Per què no?
_____________________________________________
vulgaritat: dita que manca de novetat, d'importància, de distinció.
Avui he arribat més de mitja hora tard a la feina. Encara mig adormida la meva estimada companya m'ha dit:
- Ei, avui fas bona cara, deus haver dormit bé. A tu sempre se't nota molt quan has dormit bé.
Jo, escèptica he contestat que no ho sabia.
Com passa tots els mesos de juliol els merders de feina s'han anat encadenant de manera quasi harmoniosa, és com si s'acabés el món. Trucada per aqui, mail per allà, reunió improvisada a la meva pròpia taula...
De cop, mentre un pare de familia, que em té acostumada a les aventuretes de les seves dues filles (que no sabria dir si tenen entre 5 i 8 anys o entre 10 i 15 !!!), em parlava de milers d'euros i trenta mil metres quadrats, sense adornar-me'n m'he posat a cantar una cançó de Nat King Cole que havia oblidat que sabia.
Mentre em parlava jo li cantava: "Ansiedad, de tener-te en mis brazos y en la boca volver-te a besar", fins que he vist que em mirava amb cara interrogativa, com dient-me: m'ho dius a mi?
Jo, flipant, no sé si més pel què estava cantant o per la cara em què em mirava, he posat cara seriosa, com si mai hagués proliferat cap nota, i l'he crivellat a preguntes, fingint un interès desmesurat per la problemàtica del tema.
Per dins, mentre continuava el seu ball de xifre i dades, pensava: què carai em passa avui?
He continuat com si res, i de cop una imatge m'ha fulminat el cervell.
La nit d'ahir va ser molt llarga, i van sobreixir els intints més animals, aquells que et fan renéixer d'un dia per l'altre, et fan ser més guapo, més actiu i fins i tot més simpàtic (si parlés políticament correcte, a darrera de cada un dels adjectius hi hauria /a, però el llenguatge políticament correcte sempre m'ha semblat una de les absurditats més grans, així que...).
Moralina: no s'han s'oblidar mai els instints animals que formen part de nosaltres.
Gildo
Fa 15 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada