Avui m'he vist en un mirall i l'he vista a ella. Quan he arribat a casa he mirat la seva foto penjada al menjador de casa, quan devia tenir la meva edat.
Penso en els moments que no hem pogut compartir juntes. Les vegades que he desitjat la seva mà tendre sobre els meu cabells.
Aviat hauré viscut més anys amb la seva absència que no pas amb ella al meu costat.
Em fa mal. Em fa mal no poder parlar de coses que si que puc escriure.
Entrades
2 comentaris:
I escriure no és, al cap i a a fi, parlar diferent?
Si, per això mateix, és parlar, però diferent.
Publica un comentari a l'entrada