Contemplació vs Acció

Fa temps vaig llegir un llibre que parlava d'un asceta budista, Virata, que a la recerca de la pau espiritual havia acabat aillant-se de tot i tothom. La gent acabà venerant-lo perquè havia assolit la perfecció, i Virata els va dir:

"El meu únic saber és que he oblidat de viure amb els homes per estar lliure de tota culpa. El solitari només es pot instruir a si mateix. No sé si és saviesa això que faig, no sé si és felicitat això que sento, no sé si puc aconsellar ni ensenyar res. La saviesa del solitari és diferent de la del món, la llei de la contemplació és diferent de la de l'acció."

Tot això és el que m'ha vingut al cap quan he llegit el comentari del *Corint del post d'aquí sota. El dia de Sant Joan a la tarda jo estava sota els efectes de la llei de la contempació. Les lleis de l'acció estaven tant lluny que no les podia ni veure.