"La gent crida que vol crear un futur millor, però això no és veritat. El futur no és altra cosa un buit indiferent que no interessa a ningú, mentre que el passat és ple de vida i el seu rostre ens irrita, ens indigna i ens ofèn, i per això el volem destruir o repintar. Volem ser amos del futur només per poder canviar el passat."
El llibre del riure i de l'oblit. Milan Kundera
Entrades
5 comentaris:
Fa por pensar que potser és veritat l'última afirmació. Quan més voltes hi dono, més por fa.
M'agrada la intransigència... sempre que, com tot, te la puguis saltar.
Una abraçada
Una cita boníssima!! i segurament difícil de rebatre.
Ah! i moltes gràcies pel descobriment d'ahir.
Em va encantar aquest llibre!!
Una abraçada, Intransigent!
Doncs potser si.
A mi sempre m'ha agradat afirmar que no crec ni en el futur ni en el present, perquè no existeixen. han existit i potser existiran, però ara només existeix el present, i és el que m'ha de preocupar.
Es cert que la cita és bona (com el llibre d'on la vaig treure, i tots els del Kundera). Ens recorda que encara que no ho fem cocientment tots canviem, tersgiversem i amaguem coses del passat per poder viure més tranquils.
Rateta miquey: algun dia explicaré perquè em vaig posar aquest nom ...
Santi: que bé que t'hagi agradat el dueto Hans Laguna i Albert Balasch, és un combinació sorprenentment agradable.
Violette: em sembla que tenim gustos literaris coincidents!
Maniac fugitiu: encara que no vulguem el passat ens persegueix a tots, i el futur moltes vegades també!
Publica un comentari a l'entrada