dissabte, 31 de gener del 2009

Merla vs Blackbird


Divendres a la nit al Teatre Zorrilla de Badalona van fer un concert d'aquests de sobretaula. Compartien una ampolla de Cuné el Jaume Pla (Mazoni) i el Ramon Faura (Le Petit Ramon).
Tots assentadets dalt l'escenari del teatre vem gaudir escoltant-los cantar cançons noves, cançons de sempre i alguna versió. De les versions en va destacar especialment la de Blackbird dels Beatles. Le Petit Ramon va lluir-se amb la guitarra (tot i que alguna nota...), però el Jaume Pla em sembla que ens va deixar a tots acollonits amb la seva veu. Va millorar de lluny la versió original i feia posar la pell de gallina. Senzillament preciós. Sento no poder-vos-en deixar un video.

El que si que deixo aqui, especialment dedicat a la FL i la T, el video de Se'm moren les plantes. Ja sabeu perquè!

dijous, 29 de gener del 2009

Eufòria 5 - Esperança 0

És més fàcil sentir-se eufòric que esperançat, això està clar. Però tant com cinc a zero ho trobo excessiu.
En qualsevol cas aquest és el nom que Mazoni ha triat pel seu nou disc, que em sembla que sortirà a la venda molt aviat.
Jo em moro de ganes de sentir-lo. I també d'anar-lo a veure ben aviat.


Avui em sento eufòrica, i aquesta eufòria em fa entreveure un raig d'esperança. Per mi avui Eufòria 5 - Esperança 1.


Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
(fragment d ela cançó Eufòria de l'últim disc de Mazoni)

dimecres, 28 de gener del 2009

Què sabem?


"Sabem més, però ens serveix de poc. Abans utilitzavem millor la nostra ignorància que avui el nostre coneixement. El progrés de la ciència ha portat el retrocés en la sapiència."


Historicismo y existencialismo. La temporalidad del Ser y la Razón. Eduard Nicol.

dilluns, 26 de gener del 2009

Acabar

Com sóc. Les coses inacabades no fan per mi. Ja fa anys que vaig descobrir que les mitjes tintes no m'agraden. Perquè les coses prenguin un sentit necessito que tinguin un principi i un final.

És tant així que aconsegueixo transformar en obligacions aquelles coses que van començar com la font de plaer i diversió.

Almenys quan acabi em quedarà el bon gust de boca del punt i final.

dissabte, 24 de gener del 2009

Tastautors 2009

Hi ha camins que són sense retorn.
Una vegada has vist tocar a El petit de Cal Eril! comences a caminar en un d'aquests camins sense tornada.
Jo els vaig veure per primera vegada al PopArb i des d'aquell moment cada vegada em resulta més difícil no anar a un concert seu (per no parlar de les vegades que sonen per casa o a l'ipod).

Ahir a la nit tocaven per aqui, al festival que organitzen un grup de gent de Cardedeu (Tastautors'09), i hi vem anar. I una vegada més, tot un plaer sentir-los.
No puc esperar més a que surti el seu disc!!! Fins i tot m'he plantejat de muntar una discogràfica si aixi ha d'anar més ràpid!!!

El Groucho va tenir la gentilesa de fer uns videos domèstics. Us en deixo algun aquí.


dijous, 22 de gener del 2009

El que hauria dit abans, si hagués pogut

Estic molt contenta dels 3 premis Gaudí que han donat a El cant dels ocells, encara que siguin petits premis d'un país petit.
En sé d'algun que encara es deu estar estirant els pèls de la barba!

____________________
FEBRE
La sang em bull, i dins al llit la febre em fa somiar en carreteres de corves d'alta muntanya. Sembla que no arribaré mai a destí, fins que l'esgotament em fa despertar de l'estat de semi-inconsciència. Ara ja no dormiré més. Potser demà.
____________________
TOCAMENTS
Hi ha persones que quan les tinc davant em desperten una necessitat de tocar-les (res, simplement un gest perquè assegurar-me de la seva presència o perquè ells s'assegurin de la meva).
Una de les millors sorpreses és adonar-se que la qui tens al davant també té aquesta necessitat, i tot aquest formalisme estrany esdevé graciós i bonic.
____________________
DESCOBRIMENT
Descobrir que els teus ídols admiren les mateixes persones que tu ...

dilluns, 19 de gener del 2009

Avui fa 200 anys...

"Provinc d'un llinatge notable pel vigor de la imaginació i pel fervor de les passions. Els homes m'han anomenat boig, però encara s'ha de determinar si la bogeria és o no és la modalitat superior de la intel.ligència, si molts aspectes de la glòria, si totes les profunditts, no broten de les malalties del pensament, i d'estats d'ànim que es detaquen a costa de l'intel.lecte general. Qui somia de dia coneix moltes coses que ignoren els que només somien de nit."
Contes fantàstic d'Edgar Allan Poe
(fragment del relat Eleonora).

dimecres, 14 de gener del 2009

Playback

Els somnis acostumen a ser un garbuix d'imatges que veiem durant el dia, que passades pel sedàs del subconcient arriben a tenir resultats sorprenents.
Justament aquesta nit he tingut un somni que ha aconseguit barrejar imatges no tant sols d'un dia, sinó de tants moments dispersos que, a part d'esgotada, m'he aixecat al·lucinada. Per això us el deixo a aqui, perquè llegiu, disfruteu i analitzeu, si és que de fet hi ha alguna cosa a analitzar!

Pujada al meu primer cotxe, un atrotinat Suzuki Santana de color negre, amb matrícula de Lleida, que ja fa anys que va passar a millor vida, condueixo a gran velocitat (bé tota la que podia aquell pobre trasto que quan arribava a 80 km/h feia un soroll de motor esfereïdor). M'acompanyen dues noies, que no puc associar amb ningú que conegui a la vida real, però que es comporten com si fossim grans amigues.
Estic contenta. Igual de contenta que la vegada que vaig fer amb aquest pobre cotxe la collada de Toses camí de Puigcerdà.
No sé cap on em dirigeixo però vaig fent. Per un camí conegut.
En mig de l'excitació femenina sento que em diuen:
- Que ja hem arribat, aparca aqui mateix!
Miro al meu voltant i descobreixo que estic a l'aparcament del Carrefour de Manresa. Lloc que no he tingut el plaer de visitar mai, però que sempre que veig els meus cosins de Manresa apareix com a tema de conversa (així és com ha arriabat a ser mític per a mi aquest lloc desconegut; alguna cosa ha de tenir perquè sempre en parlin, no?).
Aparquem i em diuen:
- Corre que el concert és apunt de començar.
Les segueixo i veig tot de cadires, d'aquestes de festa major (plegables de fusta), posades formant files, amb un petit passadís al mig.
Ens assentem i de cop se sent el soroll d'un persiana de garatge (d'aquelles antigues mal engreixades). S'aixeca. I no us ho creureu, però en surt el Roger Mas, com si s'hagués aixecat el teló d´un teatre.
Fins a aqui, no sé perquè, no em sorprenc de res. Més aviat ho trobo tot del més normal. Però en aquest instant comença a sonar una cançó del Mística Domèstica (no puc dir quina, perquè no ho sé). El so és dolentíssim, i el Roger Mas comença a cantar rollo playback.
Aqui començo a al·lucinar i comento a les meves amigues que no em sembla normal. Elles fan cara de no entendrem i somriuen i disfruten del "concert".
El Mas també somriu, i no puc esbrinar si s'està enfotent de tots els que estan allà assentats o bé li ha trobat el gust a això de fer de Georgie Dann.
Mentre tothom disfruta, jo continuo capficada intentant trobar un sentit a tot plegat.

dimarts, 13 de gener del 2009

Una MICA del Japó

Finalment avui si. Hem anat al Japonès. Però no a qualsevol, sinó a un dels pocs que ens ha fet creure que no haviem tornat mai d'aquella gran illa, que no deixa d'atraure'ns des de la primera vegada que hi vem aterrissar.
Mentre, assentats a la barra, ens deliem assaborint cada un dels plats, escoltavem com el cuiner llegia per a la cambrera un llibre en japonès, pel pur plaer de sentir aquesta llengua que tot i no ser-nos estranya ens resulta incomprensible.
No trobavem l'hora de demanar el compte.

Aire


Aquest aire gelat em desperta el cervell, i m'agrada, tot i que m'erosioni la pell i m'esquerdi els llavis.

diumenge, 11 de gener del 2009

Fluids

Tinc els fluids corporals descontrolats. Per més que m'he mogut tota la nit, no he aconseguit anivellar-los.
Davant la manca d'eficàcia del Flumil, al matí farta de donar voltes al llit sense haver aclucat els ulls en tota la nit, m'he prescrit una medicina força més eficaç: Aiguafang de Joan-Lluís Lluís. Un fàbula sobre el present i el futur, que reflexiona sobre la necessitat de tenir contacte físic amb altres persones, per molt que omplim les hores amb activitats aïllants.
Sembla que després de llegir-lo tot d'una sentada al sofà, estic una mica millor. O més ben dit, estic igual de constipada, però em moro de ganes de sortir a dinar al japonès amb tu.

divendres, 9 de gener del 2009

Primícia (Part II)

Mai abans d'avui (de fet, abans d'ahir) se m'havia passat pel cap demanar al Roger Mas que de veritat amb signés les mítiques calces. És d'aquelles coses que es diuen però ningú et pren seriosament (ni tu mateix t'ho creus).
Però ahir, dia tonto per excel.lència, amb la FL teniem unes entrades pel concert de Roger Mas i Georges Moustaki al Palau de la Música (i sento fer-vos enveja, però les vem aconseguir gratuitament!!!). Doncs nosaltres que tomba i que gira, dient que tornariem del concert amb les calces firmades. I increïblement, s'ha de dir gràcies a les dues copes de cava que vaig pendre al bar del Palau, ho vem aconseguir.
Espero no haver creat un greu trauma al Roger Mas, que estava com atònit veient la seva cara estampada en unes super calces talla XL. Però la veritat és que va ser divertit.
Us en deixo aqui unes fotos, que com ja ve sent nota de la casa estan greument desenfocades.




















Per cert! El Moustaki estava malató i el dia 25 de febrer repetim!!

dimecres, 7 de gener del 2009

2008 Memory


Grans moments del 2008, patrocinats per la Violoncelista.
Quan ja em pensava que els Reis Mags no tenien la meva adreça...

dimarts, 6 de gener del 2009

Vermut a la fresca

Neu


Em sento com una nena de cinc anys!!

Neva des de fa estona i ara ja està tot blanc. Pels que no ens passa gaire sovint, això de mirar per la finestra i veure com s'enfarina el paisatge és molt emocionant.

A més, el Montag és tot un espectacle, vol menjar-se tota la neu i està estressadíssim!

diumenge, 4 de gener del 2009

Tempus Fugit


Castellterçol, divendres 2 de gener de 2008. 18:50h.

Una dona qualsevol entra a la carnisseria. Mentre l'atent el fill del carnisser, preparant-li minuciosament uns entrecots de vedella tal i com li ha ensenyat a fer el seu pare, la clienta distreta observa els trossos de carn que descansen dins la càmera frigorífica. Mentrestant, la dona del carnisser feineja preparant alguna comanda. De cop s'atutra i li diu, amb marcat accent d'Osona, al seu fill :

- Noi, vas molt ràpid, però mira com has tallat això, tot tort. Sembla que t'empaitin!

El fill tot concentrat se la mira i li diu pausadament:

- Oh, és que el temps s'escapa!

La clienta al sentir la seves paraules se li escapa un mig somriure, i pensa que és ben cert que el temps s'escapa, i cada vegada més depressa.