dimecres, 27 de febrer del 2008

Idolatria


Des de fa un temps m'ha sorprès un nou sentiment que em convulsiona quan menys m'ho espero. L'Idolatria m'ha atrapat quan em pensava que ja m'havia passat l'edat per aquestes coses. De cop i volta m'he adonat que hi han persones que amb les seves paraules, la seva música, els seus moviments o potser tant sols amb la seva mirada (i evidentment alguns d'ells amb totes aquestes coses a la vegada)m'atrauen com un imant. És un sentiment quasi religiós, en el qual em vaig sentir identificada aquest estiu llegint un fabulós llibre (Ferragus. Edicions 1984) del també fabulós Honoré de Balzac. Deia així:
"Auguste es va lliurar totalment a les delícies de la passió més conmovedora i profunda, a un amor purament d'admiració. I es va fondre en un mar de desigs reprimits, una passió de matisos tan vagues i profunds, tan fugaços i colpidors que que no es poden comparar amb res; s'assemblen als perfums, als núvols, als raigs del sol i les ombres, a tot allò que a la natura tant aviat pot brillar com desparèixer, reviure o morir en un moment, deixant gravades al cor emocions intenses."
Escric aquestes lletres mentre em prenc un te i menjo unes galetes Maria, i imagino què deuen estar fent les persones objecte del meu culte. Llavors els veig bevent te i menjant galetes.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Tauleta de nit


Al llit, al meu costat, un cos nu que descansa. M'agradaria entrar al seu cervell com ho fan en el meu els llibres de la meva tauleta de nit.

dimecres, 20 de febrer del 2008

Entrevista Vinicio Capossela

dimarts, 19 de febrer del 2008

Vinicio Capossela: Non si muore tutte le matine



He començat a llegir-me el llibre del Vinicio Capossela (www.viniciocapossela.it), i tot i que encara no he passat de la pàgina 20 ja hi estic enganxada. El llibre és com una cançó del Vinicio però que no acaba mai (he de dir que em fa consultar el diccionari sovint, però enlloc de molestar-me encara m'agrada més...).
A part de tenir una sonoritat i ritme especial, toca un tema que tard o d'hora ens tormenta a tots: el pas del temps i la necessitat de donar algun sentit a la nostra existència, si això és possible.
He buscat si l'han traduit al català i no ho he trobat (a l'espanyol sembla que tampoc), així que us transcrit un petit fragment del llibre i la meva traducció sui generis:

"Non si può vivere di un cosa sola, amare una cosa sola… les cose si richiamano fra loro… uno vorrebe restare fedele, ma quelle si buttanouna nelle braccia dell’altra, si passano la parola, si innamorano o respingono, acatena. È una caccia al tesoro è Tutto Quanto!
Non c’è da soffrirne! Ce n’è a quantità! Forse è Dio stesso la quantità! Dio, God, Tutt’ Quantt’!
Si può esimersi dal venerarlo? Se Dio ha deciso di trovarsi nelle sonate, nei distributori, nei quartieri tangeziali, nelle strade sterrate, nei motel, nei lamenti del porto, nell’alba que tutto spazza, nelle ruote que tagliano da sotto... ci si può opporrea questo? Se Dio ha deciso de non lasciarci in pace! Poteva fare una pianta soltanto, nutrirci di una cosa sola, e invece niente. Egli ha voluto la quantità! Perché Dio è nella quantità!
La vertigine, la magia, tutto quello che fa riaprire gli occhi, le orecchie... Dio! È forse sempre Dio questa colica de vita e di immaginazione, di solitudine e di... ancora e ancora, che constringe a restare nelle stanze, negli scantinati, sotto il livello delle strade, per sentire meglio. Per auscultare tutto quanto.
"


No es pot viure d’una sola cosa, estimar una sola cosa... les coses s’atrauen les unes a les altres... un voldria ser fidel, però elles es tiren unes als braços de les altres, es parlen, s’enamoren o rebutgen, entre lligades. És la caça del tresor ho és Tot!
No s’ha de patir! N’hi ha en abundància! Potser és el mateix Déu l’abundància! Déu, God, Tot!
És possible eximir-se de venerar-lo? Si Déu ha decidit d’estar en la música, els expenedors, als barris suburbans, a les carreteres subterrànies, als motels, als laments del port, a l’alba que tot ho estripa, a les rodes tallants... és possible oposar-se a això? Si Déu ha decidit de no deixar-nos en pau! Podia haver creat un sola planta, nodrir-nos d’una sola cosa, i en lloc d’això res. Ell ha volgut l’abundància! Perquè Déu està en l’abundància!
El vertigen, la màgia, tot allò que fa obrir els ulls, les orelles... Déu! Potser és sempre Déu aquest còlic de vida i d’imaginació, de solitud i de... encara i encara, que obliga a continuar a les habitacions, els subterranis, sota el nivell del carrer, per sentir-hi millor. Per escoltar-ho tot.


diumenge, 17 de febrer del 2008

Pascal Comelade



http://www.myspace.com/comelade

dijous, 14 de febrer del 2008

1, 2 i 3



http://www.myspace.com/animicblog

dimecres, 13 de febrer del 2008

Demà concert de Nevoa a l'Auditori

Demà a les 21 h concert de Névoa a l'Auditori. La cantant de fados en català estrena disc amb textos de poetes catalans. Demà podeu veure el mix catalano-lusità. Mentre estant podeu escoltar l'entrevista que li van fer el dilluns al programa Cabaret Elèctric d'Icatfm (http://www.icatfm.cat/).



diumenge, 10 de febrer del 2008

Mazoni a La Garriga


Ahir a la nit Mazoni va tocar al Teatre de La Garriga. Un concert boníssim, amb uns músics de primera línia. L'únic inconvenient és que en lloc d'un teatre amb butaques hauriem d'haver estat en un bareto, drets i amb una birra a la mà. Llavors hauria sigut perfecte del tot!

Graffiti & Cadaver exquisit

Fa uns dies passejant per Barcelona vaig veure aquest graffiti (la noia exhibicionista és de una grafitera coneguda de la qual no sé el nom). Estava fet en una àrea habilitada per a publicitat i realment semblava un quadre penjat al mig del carrer per deleitar la vista dels vianants.

El vaig veure i em va agradar. Al cap em va venir immediatament una exposició qu vaig veure no fa massa al MNAC titulada : Yves Tanguy. L'univers surrealista.

Tanguy i els seus col·legues surrealistes van inciar un joc que van titular "Cadàver exquisit". Consistia en dividir un full en 4 parts, que havien de correspondres al cap, tors, cames i peus d'un figura. Cada un del participants dibuixava una de les parts sense veure que havien fet els altres i el resultat era una figura surrealista i encantadora.
El graffiti que vaig veure em va atreure pel resultat que s'havia creat amb la unió espontània de graffitis. Era el cadàver exquisit del Segle XXI.

dijous, 7 de febrer del 2008


"Oh, curta vida, feta de dies llargs..."
Hiparxilogi. Francesc Pujols

dimarts, 5 de febrer del 2008

CANÇÓ DE BRESSOL (la flor del malson)

Ens conviden a beure
del cel,
comença el somni, els ulls
tancats.

L'últim espasme et recorda
el teu llit,
la brisa mansa et porta dins
la nit.

Corbs i petxines, pardals i
mussols;
peixos sense espines, tabals
i cargols.

Llum blanca i seca com un
núvol trist;
somriures càlids són parets
que es desfan.

Mira aquest nen!
Ve a buscar el teu alè, no ho
vull pas!
Mira aquest ram!
Et torna el tou dels teus dits.

Mira la por!
Ve a tallar els teus pits, et fa
mal!
Mira la sang!
Brolla de tu o de mi.

Maten la mare, mutilen els
teus.
Caus pel barranc però no
pots cridar!
Et persegueixen però no et
pots moure;
la por se't menja, ni miratge
d'oasi.

Mira aquest nen!
Ve a buscar el teu alè, no ho
vull pas!
Mira aquest ram!
Et torna el tou dels teus dits.

Mira la por!
Ve a tallar els teus pits, et fa
mal!
Mira la sang!
Brolla de tu o de mi.

Prou de malson!
Ja n'estic fart de patir, vull
dormir!
Sí, vull dormir!
Sentir la pau prop de mi.

La son torna a besar els
meus ulls.
No vull fugir, només
descansar.
Demà el sol cremarà els
nostres ulls.
Somnis dolços esperen
dins el coixí.


Roger Mas Les Flors del Somni

diumenge, 3 de febrer del 2008

Xavier Baró a l'Heliogàbal



Ahir a la nit vem anar al concert del Xavier Baró a l'Heliogàbal (www.heliogabal.com). Va estar força bé. He de dir que jo no l'havia sentit mai, i són poques les vegades en què sents un grup per primera vegada i ja saps que és imprescindible per tu, però si que vaig detectar alguns fans del Baró a la sala (entre ells l'Enric Casasses que seguia les lletres de les cançons: ho dic perquè des del meu lloc el sentia cantar).

Si que hi va haver una cançó que realment em va agaradar molt. No sé el títol, però si el tema: la guerra dels segadors a Lleida. Molt i molt bona, i em sap greu que no la tingui penjada a myspace (www.myspace.com/xavierbaro), perquè m'agradaria tornar-la a escoltar.

Fins una altra GABALS!

dissabte, 2 de febrer del 2008

Escampar la boira


Ahir, després d'una setmana de boira intensa, va escampar i el sol va cremar amb força.
Camí de la feina em va saludar amb un roig intens i sembla que vaig començar a veure les coses d'una altra manera.
Torna el jo optimista.
(Martorelles,1 de febrer de 2008, 7:50h)