Sorpresa

"Potser esperar alguna cosa no impedeix que t'agafi per sorpresa quan arriba."

D'A a X. John Berger.

John Berger és objecte aquests dies d'una exposició al centre d'art Santa Mònica de Barcelona, i aquesta és la raó per la qual vaig tenir la motivació de llegir-me el llibre D'A a X.
Pel que fa a la expo, que vaig veure després de llegir el llibre, segurament és més interessant com a esquer per motivar la lectura de Berger que no pas una altra cosa...
Llegir Berger m'ha motivat i m'ha fet reflexionar. El fil conductor és aquest: una dona escriu cartes al seu enamorat a la presó, tancat a perpetuïtat, i aquest utilitza el dors de les cartes per a escriure-hi les pròpies reflexions. Berger utilitza aquestes petites històries per parlar de la realitat espiritual dels personatges, però també de la seva realitat física.
La llibertat ens fa anel.lar allò prohibit, mentre que l'empresonament només fa somiar amb la quotidianitat. En definitiva, quan es viu la vida sota el propi criteri "El que ens espanta són les coses insignificants. Les coses abismals, les que poden matar-nos, ens fan tornar valents".

Petits descobriments

Podria ser Madame Bovary, però sóc la Mafalda.

_________________

A Les il.lusions perdudes hi he trobat les lletres de les cançons que més m'agraden.

_________________

Havia oblidat que tenia un blog.

Espiar l'amor

Sóc una espia internacional a la casa de l'amor.

Quan l'angoixa esdevenia completament insuportable, se li transformava en un estat d'eufòria. L'excitació i els perills li feien l'efecte d'un joc apassionant, altament divertit. Aleshores se sentia com un infant que s'ha escapat dels qui el vigilaven i es diverteix amb la seva pròpia malícia. Aleshores passava d'aquell estat de cautela a la pruïja de vanar-se ostensiblement dels seus artificis, i se'n vanava tan alegrement, que deixava atònits els qui l'escoltaven. En ella esdevenien intercanviables l'angoixa i el bon humor. Els subterfugis, les evasions, els embulls, quan estava de bon humor, li semblaven esforços divertits i coratjosos detinats a protegir tothom de les crueltats de l'existència, de les quals ella no era responsable. La sagacitat i les bones obres, les emprava amb aquest fi tan justificable: protegir els éssers humans de les veritats insuportables.

Però cap dels qui l'escoltaven no compartia mai la seva sobtada alegria: en llurs esguards, hi llegia una forta reprensió. Aquella rialla els semblava un ultratge, una burla d'allò que hom no podia considerar sinó tràgic. No li costava gaire de veure als ulls de l'altra gent els desig que caigués d'aquell trapezi roent pel qual caminava amb l'ajut de delicades ombrel.les de paper japoneses, perquè cap culpable no té dret a una habilitat com aquella ni a viure gràcies a la pericia d'aguantar l'equilibri damunt les rígides lleis de l'existència que obliguen a escollir, d'acord amb els seus tabús contra la pluralitat de vides. Ningú no compartia la seva ironia, la seva trapelleria contra aquelles lleis; ningú no aplaudiria quan aconseguís ultrapassar, amb la seva habilitat, els límits establerts.

(...)

Tota vida d'espia acaba amb una mort ignominiosa.

La espia a la casa de l'amor. Anaïs Nin.

Si, no, potser

Dissabte a la nit. Parc de Ca l'Arnús, Badalona. Pascal Comelade i la seva banda tocant entre plantes i llums de colors. Un gran concert.
Observo les cares de sorpresa i emoció dels que els veuen per primera vegada i enyoro la sorpresa que em van causar la meva primera vegada...
En Pep Pascual és defintivament un mestre de la música, més enllà de les ortodoxies. El seu espectacle Tot bufant és inoblidable.

________________________

Estic llegint 3 llibres a la vegada. Em sembla que m'explotarà el cap. Potser al final em quedaran gravats a la memòria com una sola història.

________________________

La sol.litud és la millor aliada del treball.

Èxtasi visual

Aquest matí he anat a Can Framis. A casa nostra resulta quasi exòtic anar a museus privats... i aquest segurament encara ho és una mica més ja que exposa el fons de pintura de la Fundació Vila Casas, o sigui, la col.lecció privada d'Antoni Vila Casas de pintors contemporanis catalans.
He disfrutat com feia temps que no ho feia veient pintura. Hi ha obres fantàstiques, però a més estan ordenades amb sentit, ben il.luminades (sembla una tonteria, però quantes vegades no és així) i fins i tot amb algunes cites que t'ajuden a fer anar l'imaginació a l'observar-les.
M'ha encisat el contingut i també l'embolcall, l'edifici aixecat amb les restes de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Framis.
La veritat és que crec que hi tornaré aviat, algunes imatges encara em ballen pel cap, especialment els Petons de l'Isidre Manils i els quadres de Xevi Vilaró (si, si l'autor de l'útlima portada de Mazoni).

Us deixo una cita que m'ha agradat:
(...) el que espanta i el que és inconcebible (el que no es pot concebre) no és el bui infinit sinó l'existència.

Giacomo Leopardi

Uauuu....

Adéu Oller

Durant un temps vem adquirir el costum de sopar mentre escolatvem el Cafè de la República de Joan Barril. Era una bona manera d'acabar el dia...
Avui després de molt temps (crec que puc dir anys) ho hem tornat a fer, però tinc por que no se'm posi malament el sopar després de sentir les impertinències de Joan Oller a l'entrevistar (no sé si es pot dir entrevistar o intentar ridiculitzar) al Director del Museu d'història de Catalunya. No sé què li passa al Sr. Oller, que tinc clar que és una persona intel.ligent i culta, però no és la primera vegada que el sento manifestar una aversió brutal cap a tot allò que representi un sentiment nacional català. No ho entenc, si tant li molesta perquè no busca un altre camp on anar a pasturar?

Odiar odiar

M'agradria poder viure de llegir llibres. No haver d'aixecar-me mai més a la mateixa hora exacta. Treballar des del llit, des del sofà, assentada sota una arbre, prenent el sol mentre em bec un vermut. No cansar-me mai de la meva professió. Trobar-hi nous tresors cada dia.
M'agradaria viure dels llibres que mai escriuré. No perdre mai més les hores en coses infèrtils.Treballar des del llit, des del sofà, assentada sota una arbre, prenent el sol mentre em bec un vermut. No cansar-me mai de la meva professió. Trobar-hi nous tresors cada dia.
Odio odiar la monotonia. Seria tot més senzill si no fós així.

Peücs

Hi ha dies que el món és massa gran i la vida massa curta. Aquests són els dies bons. En cas contrari millor anar a dormir i esperar que els somnis siguin més emocionants que la pròpia existència.

__________________________________________

Jo que sempre tinc somnis a explicar, fa tres nit que no somio, crec que m'he rejovenit. Descansar és fonamental. El subconscient descansa, de moment.

__________________________________________

La T. m'ha explicat el seu somni d'aquesta nit. Ella i el seu marit anaven a la notaria a signar no sap què. Pujaven i pujaven escales i no arribaven mai... Un cop a lloc es trobaven amb el Roger Mas (si si, ho heu llegit bé, tot és culpa meva !!), que els acompanyava a signar el document en qüestió. Al acomiadar-se la T. li deia:
- Saps que tenim una coneguda en comú?
I el RM li contestava:
- A veure si a la propera vegada em dius qui és.
I quan ja marxava la T. s'adonava que s'havia oblidat de fer la cosa important que havia anat a fer a aquella notaria tant extranya.

Em moro de ganes de veure si continua.

__________________________________________

"Això no obstant, la seva mirada, davant d'aquella bella realitat que l'envoltava, expressava una confiança que els envejos haurien haurien anomenta fauïtat. Ell mateix havia canviat, també. Feliç cada dia, la seva pell havia empal.lidit, la seva mirada era plena d'expressions de llangor; en una paraula, segons frase de la senyora d'Espard, tenia un posat estimat. La seva bellesa hi guanyava. La consciència del seu poder i de la seva força creuava la seva fesomia, il.luminada per l'amor i per l'experiència. Contemplava el món de la literatura i la societat cara a cara, creient que podia passejar-s'hi a tall de dominador. Al poeta, que només reflexionava obligat per la desgràcia, l'esdevenidor se li oferia sense preocupacions."

Les il.lusions perdudes. Honoré de Balzac

Canvi de programació

Ahir a les 10 de la nit, al cine REX, hi havia canvi de programació al BAFF. Em vaig quedar amb les ganes de veure Departures.

Passat el primer moment de desconcert, i després d'un bocata (ja sé que es diu entrepà, però jo no ho dic mai...) entre crits de fanàtics del futbol, vem gaudir d'una gran sorpresa cinematogràfica: Megane, o Glasses, com vulgueu.

Només vaig necessitar mig segon per transportar-me de l'ambient excessivament recarregat de Barcelona d'ahir a la nit al silenci nítid i contingut del Japó. Les imatges em van seduir, i les paraules (escasses) en japonès em van fer somiar que viatjava sense haver de suportar més d'11 hores d'avió.

És una pel·lícula bonica. Ho és perquè té una fotografia càlida. I sobretot perquè la música és senzillament esgarrifant, en el sentit d'emocionant i bonica.

De la història (que podria ser tòpica) m'ha agradat la forma en què s'explica. La protagonista viatja a un petit hotel aïllat de la costa japonesa per desconectar de la realitat urbana, però no ho aconsegueix, al principi. La lentintud del film, et sedueix al mateix temps que a la protagonista, que poc a poc apren a disfrutar del far niente.

Llàstima que al sortir del cine em vaig trobar amb la troupe de futboleros exaltats que semblaven ignorar el significat de la paraula silenci.

おくりびと - Okuribito

Me'n vaig corrent a veure Departures. Feia molt temps que no tenia tantes ganes de veure una peli. Espero que no em decepcioni.

...

Tots tenim predileccions que no sabem d'on venen, ni a on van, la majoria dels casos.
A mi, em perden les paraules acabades en G. No ho sé, m'agraden perquè sonen com d'un altre món, més de vellut. Rastrejo els llibres buscant noves paraules acabades en aquesta lletra feta per començar paraules més que per acabar-les. De moment Balzac (corregeixo: els sempre ignorats traductors de Balzac) és qui me n'ha regalat més.
Continuaré buscant en aquest camí amarg del desig, com si nedés en un gorg de sang.

——————————————————————

A la llibreta dels mals endreços hi he trobat una cita que no sé d'on vaig copiar, però que podia haver escrit jo mateixa alguna matinada de no fa massa:
"Perquè el vel del son damunt els ulls és tan lleu que deixa transparentar els somnis que estrafent la realitat amb les ombres de la nit, la fan més dolorosa que la del dia, i com si els morts no fossin àngels, els fan tornar a la terra, perquè després de morts i enterrats, ens tornin a tormentar."

Pot ser que sigui de Les Benignes?