dissabte, 26 de març del 2011

tristeza não tem fim, felicidade sim



Aquests últims dies (i ja no tant últims), a més de cosir, he fet altres coses.
Llegir alguns llibres.
Un d'especialment bo.
Fer algun viatge.
Algun amb més bon temps que altres.
Pagar algunes factures.
Una d'especialment cara.
Fer fotografies.
Les més boniques en blanc i negre.
Cantar.
Desafinant cada dia més.
Fer un examen.
O nível de português foi ótimo.
Dormir.
Menys del que m'agradaria.
Beure.
Més del que em convindria.
Imaginar.
Canvis.
____________________
LECTURES
Vicenç Villatoro mai m'ha caigut bé. No es pot dir que sigui per cap motiu raonat o raonable, sinó tant sols que la seva imatge, degudament combinada amb veu i pensament, em creava una antipatia irracional i insuportable en igual mesura.
Ja ho he dit, aquesta aversió no té cap fonament. Simplement és així.
Com a lectora tampoc tenia cap referent especial. Fins fa uns dies només havia llegit un llibre seu, Les illes grogues, no especialment brillant.
Ara bé, una de les meves últimes lectures m'ha fet canviar de cop i volta la seva imatge. Memòria del traïdor és un llibre brillant. Breu. Interessant. I fins i tot m'atreveixo a dir: Important.
No us en diré res més. Farieu bé de llegir-lo.
I jo faré bé de continuar llegint llibres d'autors que em resulten irracionalment antipàtics. I diré més, fins i tot del que em resulten antipàtics a seques.