dimecres, 29 de juliol del 2009

Miracles


Extret del conte Quieta Nit de Pere Calders, publicat a Cròniques de la veritat oculta:


"Seria inútil negar que la maduresa adquirida pels Drets de l'Home han ocasionat un esmussament de la fantasia; ja no es poden fer miracles sense el permís explícit de l'interessat. La gent està tant feta malbé pel progrés de la ciència, que no admet més d'un prodigi metafísic per any..."

dimarts, 28 de juliol del 2009

Manumissió

En dret Romà la "manumissió" era la ficció jurídica mitjançant la qual els esclaus recuperaven o adquirien per primera vegada la llibertat. Passaven a ser anomenas Lliberts.

Tots, en un moment o altre de la vida, sóm alliberats per algun amo (real o fictici) que ens reté.

És angoixant comprovar que la llibertat a vegades pesa més que la submissió.

____________________________

El somni que m'hauria agradat tenir:

Estic dreta en un habitació ni massa gran ni massa petita. S'hi respira un aire diferent, com si hi hagués menys oxigen i menys gravetat, provocant-me un efecte psicotròpic que em fa sentir bé.

Davant meu tres portes de colors llampants, amb les següents lletres inscrites a cada una d'elles: A, B i C.

Miro pel pany de la primera porta i em veig a mi caminant amb fermesa per la meva realitat, sembla que tot és pla i tranquil. No tinc ganes d'obrir-la, ja sé què hi trobaré a dins.

Intrigada intento obrir la segona. És tancada amb clau, per més que m'hi esforci no puc obrir-la. El forat del pany és massa petit i no puc veure res a través de la petita escletxa. Paro l'orella i sento plor i rialles. Desconcertada m'allunyo de la porta, amb un neguit creixent.

Finalment, davant la tercera porta, no sé què fer. L'obro? Escolto? La por al desconegut em fa dubtar, però suaument faig anar la maneta del pany i la porta s'obre suament, descobrint a poc a poc una sala il·luminada per una llum ataronjada. És com un gran saló càlid, on hi corre un aire fresc, envoltat de portes amb totes les lletres de l'abecedari. Algunes estan mig obertes i se m'insinuen.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Pesca recreativa


La calor em fon el cervell.
Només puc pensar en platges paradisíaques d'aigues cristalines, en botons d'acordió de nacre i amb petons amb gust a Colgate.

diumenge, 12 de juliol del 2009

Bellesa



"M'és igual ser guapa o lletja (...) L'únic que vull és agradar a la gent que m'interessa."

La hierba roja. Boris Vian.

Viure a Barcelona...

...segons Joan Pons (El Petit de Cal Eril!)

dimecres, 8 de juliol del 2009

Màgia



La música és màgica.

diumenge, 5 de juliol del 2009

おくりびと, Okuribito


Tots vivim per morir. O morim perquè hem viscut. Això és així encara que no acostumem a pensar-hi.

Okuribito o Departures, com volgueu, ens ho recorda de la manera més bonica possible.

divendres, 3 de juliol del 2009

Stokölm

El pas del temps no desfigura els temes recurrents de la nostra existència. És per això que una peça teatral escrita a l'Anglaterra dels anys cinquanta (Look Back in Anger) és tant vigent com si l'haguessin escrit abans d'ahir. Ho podeu comprovar si aneu a veure Stokölm.
L'obra em va agradar més pel contingut que no pas per la forma, tot i que les melodies del trompetista sobre la teulada em van semblar un gran encert i el final (una vegada acabat l'intèrval musical) és realment colpidor.
_______________________

Tots sóm brases que s'encenen quan algú o la seva absència ens fa mal. A vegades és difícil no cremar als que tenim al nostre costat.
_______________________

Una vegada vaig escriure una cita en aquest bloc, deia alguna cosa així com: per més difícil que hagi estat el teu camí vital no vol dir que hagis arribat més lluny.
A l'obra de teatre hi ha un personatge que canalitza la seva pena infravalorant als que l'envolten, creu que ningú és digne de viure si no ha patit tant com ell. És trist, molt trist.
_______________________

Dissabte passat, crec, al Sala 33 van passar un documental 20 anys no són res. Van dir un frase que encara em ressona a dins el cap. Deia una cosa així: Nosaltres tenim ideals i actuem d'acord amb les convencions socials. Ell tenia ideals i actuava d'acord amb els seus ideals.
I jo em pregunto:
- Quin sentit té tenir ideals si no hi actues en conseqüència?