Floto

Sé que alguns em maleiran el ossos, però ara ja no tinc.

No peso res. Suro en l'aire com una medusa esperant la seva presa dins les aigues salades.

No vull pensar en el moment en què hauré de tornar a tocar de peu a terra.

Les meduses llisques sobre les llambordes?

Comiat silenciós

Recuperant el son perdut, porto dos dies dormint fins tard. Em van dir fa temps que les hores de son perdudes no es recuperen mai, però jo vull creure que si.
El neguit em comença a rosegar. Divendres arriben les esperades vacances. Aquesta vegada seran com el principi i el final d'alguna cosa. M'agradaria que fos així, però tranquilament, sense daltabaixos emocionals.
M'acomiado silenciosament de moments que ja no tornaran.

Viatge nocturn

Al volant del cotxe nou, conduixo a través de la nit fosca. Els fars dels cotxes m'enlluernen. Amb els ulls ressegueixo la línia discontinua de la meva dreta. El destí no m'importa. Només gaudeixo de la velocitat i la foscor. Sona música de fons.

Paraula del dia: anomia

"La meva anomia m'ha privat sempre de ser gaire original (cosa que tampoc m'importava gaire), però els meus referents són sempre tan estrambòtics que passo per ser-ho sense problema."

Una dona incòmoda, Montse Banegas.

Déjà vu

La Violoncelista m'ha parlat de la seva tarda al Tibidabo.

Mentre la suor crea una pantalla lluent que separa el meu cos de la resta de les coses, mentre els meus cabells adquireixen cada vegada més volum, mentre els meus ulls miren enrrera, somio desperta.

Somio que passejo per la sala dels miralls i no puc parar de riure de mi mateixa.

Perquè quan dormo no ric en somnis?

El pes del temps

Lectures d'estiu. De pes físic i intel·lectual.

Llegeixo la realitat del passat. Jutjo la intimitat intel·lectual de persones que ja no hi són, com si jo fós algú per fer-ho, com si el fet de viure el món que ells em van deixar em donés capacitat per decidir què van fer bé o malament.

Sempre sóc més exigent amb els que més s'assemblen a mi.

Espero que si algun dia em jutgen ho facin amb la mateixa severitat que ho faria jo amb mi mateixa.

Tant se val

Bonic poema... millor cançó. Gràcies Violoncelista pel descobriment.

TANT SE VAL

Tant se val si sóc mort com si sóc viu
si conreo poemes o escric prosa,
no em farà al capdavall pas massa nosa
d'hivern desglaçar-me, rostir-me a l'estiu.

Tant se val si doll fred esdevé riu
quan amb sallents va a parar a la mar rosa,
bo i sabent brava i novella desclosa
d'aigües que mantindrà vivaç caliu.

Em sento dintre viu malgrat la mort,
freda realitat del tot ben certa,
tal com ara va el món és una sort

que l'hora del traspàs romangui incerta.
Tant se val que recerqui reconfort,
prop dels astres veuré final desperta.

Or Verd. Valentí Gómez i Oliver