diumenge, 31 de gener del 2010

Volatilització

Floto dins un núvol de vapor dins la dutxa.
Preparo el dinar abraçada per l'olor de nou moscada i peperoncino.
Camino pel carrer un centímetre per sobre les llambordes, passant olímpicament de la llei de la gravetat.
Escolto música com si tan sols sonés per mi.
Tu em mires amb els peus a terra, i em fa pànic pensar en el dia en què els hi hauré de tornar a posar jo, els peus a terra.

diumenge, 24 de gener del 2010

Aigua que regalima




Mai es podrà agrair prou als músics la seva feina. Mai guanyaran prous diners. Mai seran prou famosos.

Si tenim en compte com ens fan sentir.

La música és com aigua que regalima pel nostre cos.


Foto: AGV


divendres, 22 de gener del 2010

Sentits

Olor d'anís.
Confeti al balcó.
Amics que pateixen al pensament.

dimarts, 19 de gener del 2010

Mi Mi Re Mi


Una de les coses que trobo a faltar són els concerts, a sales petites, a pobles a qualsevol lloc de la geografia catalana. A Roma no he aconseguit trobar aquells llocs on no et canses d'anar, ni aquells músics que no et canses d'escoltar.
Diumenge a la nit, però, vaig tenir un sopresa agradable. Un mestre del trombó, al més pur estil del nostre Llibert Fortuny: Gianluca Petrella.
Bona música en un auditori immillorable. Què més es pot demanar?
_________________

De tornada a casa, amb la panxa buida, vem decidir menjar-nos una kebab. Em vaig fer la llesta i vaig proposar d'anar a comprar-los jo (a canvi de no passejar el Montag). Un cop dins el local, vaig veure com el propietari* (o digueu-li com vulgueu, l'home que està allà dins matins, tardes i nits) s'aixecava de cop de la cadira i em deia efusivament:
- Buonanotte dottoressa! Come va tutto? (com si fes molt de temps que no ens veiéssim).

[Arribats a aquest punt cal fer un parell d'aclariments:
1. Dottoressa o dottore és un formalisme que s'utilitza a Itàlia per anomenar a les persones que tenen una llicenciatura. Fonamentalment s'utilitza a la feina o quan tu et presentes com a tal (cosa que jo no he fet mai).
2. Al local de kebabs era la segona vegada que hi anava.]

Jo, mig sorpresa, vaig somriure i vaig dir:
- Bene.
Deu minuts després vaig sortir del local amb els kebabs a la mà, pensant que alguna "dottoressa" semblant a mi es passeja pel barri i compra kebabs picants a mitjanit.

* Descripció del propietari: una barreja de Gadafi i "chulo" de platja extra-bronzejat.
_________________

"Gli equivoci relativi ai visi sono risultati dell'eclisse dell'imagine reale, per effetto dell'allucinazione che da essa trae origine."
Diarii Intimi. Charles Baudelaire.
"Els errors respecte als rostres són resultat de l'eclipsi de la imatge real, com a conseqüència de l'al.lucinació que té l'origen en aquesta [imatge real]"
Diaris intims. Charles Baudelaire.

dijous, 14 de gener del 2010

El testament de Tito

Tito:
- No tindràs altre Déu més enllà de mi,
sovint m'ha fet pensar:
en gent diferent vinguda de l'est
que deien que en el fons no importava.
Creien en un altre Déu diferent de tu
i no m'han fet mai mal.
Creien en un altre Déu diferent de tu
i no m'han fet mai mal.
(...)

Traducció lliure de la cançó Il testamento di Tito del disc La buona novella de Fabrizio de André. Un disc preciós que a través de la lectura dels evangelis apòcrifs intenta explicar la vida de Jesucrist, des d'una perspectiva fonamentalment humana.
El testament de Tito és el testament d'un dels dos lladres que va ser crucificat juntament amb Jesús, tota una lliçó de principis.
De André, quan li van preguntar quina absurda raó l'havia portat, a ell, un jove revolucionari, a gravar un disc sobre la vida de Jesucrist, va contestar:
- Perquè Jesucrist és el revolucionari més gran de la història!


dimecres, 13 de gener del 2010

Naso chiuso?

És estranya la sensació que es té quan s'està constipat. Amb el nas i les orelles tapades, és com si esdevinguessim cecs, i estiguessim obligats a desenvolupar ràpidament altres sentits. Un exercici interessant (sobretot en una classe de música on ni tan sols aconsegueixes sentir la teva pròpia veu). Però, per interessant que sigui, siusplau, que s'acabi ja!

diumenge, 10 de gener del 2010

Enigma

"Vaig entendre també, en el moment de parlar-li, fins a quin punt dos éssers que viuen la mateixa vida, i que s'estimen, poden ser (o esdevenir) l'un per l'altre enigmàtics i inaccessibles: en aquest cas, les paraules, siguin les que diem a l'atre, o les que l'altre ens diu a nosaltres, ressonen tristes com les ones del mar per advertir-nos de la resistència del diafragma separador que, si no estem ben atents, perilla de fer-se cada vegada més gran..."
La simfonia pastoral. André Gide.

divendres, 8 de gener del 2010

Dormir


Roma se'n va a dormir molt aviat. Massa aviat. El sol s'amaga ràpid i la nit porta la gent de la feina a casa, dins el transport públic estranyament silenciós.
Una vegada negre nit, malgrat ser les sis de la tarda, si camines per un carreró d'aquells que no està atapeït de botigues, la foscor t'envolta (aqui la il.luminació, per estrany que sembli, és de l'estil nòrdic, o sigui, la mínima imprescindible), i el silenci t'acompanya. Només sents el soroll que surt d'un cafè, on diposat a la barra, un grup de gent veu cafè i fa algun comentari d'actualitat.
Llavors és quan et preguntes:
- Si fa estona que no veig ningú, d'on han sortit tots aquests?

dimarts, 5 de gener del 2010

Parlar amb algú

Acabo de llegir un llibre. L'ha esrcit un milanès tocant els 90 anys, i contra tot pronòstic m'hi he sentit molt propera. A vegades busquem gent que s'assembli a nosaltres perquè sembla que ens hi hem d'entendre millor, però amb qui ens sentim millor és amb els que ens aporten tot allò que a vegades ni tan sols hauriem imaginat.

"S'adona que escriu un diari com una noieta amb el primer amor, potser és un signe de debilitat, però escriure és com parlar amb algú."

"Si accorge di tenere un diario come una ragazzina al primo amore, forse è un segno di debolezza, ma scrivere è come parlare con qualcuno."
Gente quasi normale. Gaetano Neri.