Dormir

Roma se'n va a dormir molt aviat. Massa aviat. El sol s'amaga ràpid i la nit porta la gent de la feina a casa, dins el transport públic estranyament silenciós.
Una vegada negre nit, malgrat ser les sis de la tarda, si camines per un carreró d'aquells que no està atapeït de botigues, la foscor t'envolta (aqui la il.luminació, per estrany que sembli, és de l'estil nòrdic, o sigui, la mínima imprescindible), i el silenci t'acompanya. Només sents el soroll que surt d'un cafè, on diposat a la barra, un grup de gent veu cafè i fa algun comentari d'actualitat.
Llavors és quan et preguntes:
- Si fa estona que no veig ningú, d'on han sortit tots aquests?